La por és una d'aquelles emocions de la qual es poden derivar diverses conseqüències. Ens pot dur a actuar amb passivitat ja que no ens atrevim, a desconfiar del que no coneixem, a deixar perdre l'oportunitat de descobrir nous camins perquè no sabem què hi podríem trobar, on ens podrien portar,... Ens pot convertir en persones agressives per defensar-nos d'un hipotètic atac que tanmateix no sabem si es produirà.
Aquest fragment d'Eduardo Galeano és una bona reflexió sobre la qüestió.
divendres, 4 de novembre del 2011
Frase 17
L'enyorança de l'emigrant...
"No importa la distància que ens separi, sempre existirà un mateix cel que ens uneixi"
"No importa la distància que ens separi, sempre existirà un mateix cel que ens uneixi"
dijous, 13 d’octubre del 2011
Frase 16
"De vegades pensam que volem desaparèixer, però tot el què realment volem és que ens trobin"
dimecres, 12 d’octubre del 2011
El poder de la música
De molts de vosaltres és ben coneguda la meva dèria per la música. Ja he dit en altres ocasions que no podria viure sense música, no m'imagin la vida sense una banda sonora que m'acompanyi a tot arreu i en qualsevol moment.
És per això que trobo important compartir amb vosaltres el darrer programa de REDES d'Eduard Punset on queda molt ben exposat i explicat la vertadera i gran importància de la música en les nostres vides.
La música és un llenguatge universal ja que gent molt diferent d'arreu del món és capaç d'experimentar les mateixes emocions davant els mateixos tipus de música.
La seva capacitat de generar un major grau de comunicació entre les persones és una altra de les seves grans virtuts. Pot facilitar la comunicació en persones autistes més que el propi llenguatge amb el qual tenen tantes dificultats.
Ajuda a la socialització de les persones. Fer música junts crea un estat de felicitat i dóna una major cohesió social ja que incrementa el grau de confiança d'uns amb els altres.
No podem oblidar com pot esdevenir reguladora d'emocions arribant al punt de poder ser emprada com a teràpia, la seva capacitat per incentivar la cooperació, la compasió i el fluir de les persones.
No us perdeu ni un minut perquè tot quant explica, cada frase, cada exemple és ben interessant, no té pèrdua.
És per això que trobo important compartir amb vosaltres el darrer programa de REDES d'Eduard Punset on queda molt ben exposat i explicat la vertadera i gran importància de la música en les nostres vides.
La música és un llenguatge universal ja que gent molt diferent d'arreu del món és capaç d'experimentar les mateixes emocions davant els mateixos tipus de música.
La seva capacitat de generar un major grau de comunicació entre les persones és una altra de les seves grans virtuts. Pot facilitar la comunicació en persones autistes més que el propi llenguatge amb el qual tenen tantes dificultats.
Ajuda a la socialització de les persones. Fer música junts crea un estat de felicitat i dóna una major cohesió social ja que incrementa el grau de confiança d'uns amb els altres.
No podem oblidar com pot esdevenir reguladora d'emocions arribant al punt de poder ser emprada com a teràpia, la seva capacitat per incentivar la cooperació, la compasió i el fluir de les persones.
No us perdeu ni un minut perquè tot quant explica, cada frase, cada exemple és ben interessant, no té pèrdua.
dimecres, 5 d’octubre del 2011
Frase15
Molt relacionada amb el vídeo de l'anterior entrada us deixo aquesta frase per anar pensant.
"No facis allò que no vulguis que et facin a tu. Recorda que en aquest món tot dóna voltes".
Tot torna.
Diversitat, tema universal
Ja fa temps que cercava un text que havia sentit una vegada mirant un anunci publicitari d'una asseguradora sanitària per la televisió. Just recordava la idea que transmetia però no les paraules exactes. Em sonava i no sabia de què. Me l'imaginava en forma de poema però no sabia de quin escriptor podia ser.
El missatge principal era que les persones tenim més coses que ens uneixen que les que ens separen.
A la fi, va ser mirant "El pianista" que vaig tornar sentir el text en un fragment de la pel·lícula.
Al final l'he pogut trobar!Es tracta del monòleg de Shylock de l'obra de Shakespeare, "El mercader de Venècia".
Aquí us el deixo interpretat per Al Pacino.
El missatge principal era que les persones tenim més coses que ens uneixen que les que ens separen.
A la fi, va ser mirant "El pianista" que vaig tornar sentir el text en un fragment de la pel·lícula.
Al final l'he pogut trobar!Es tracta del monòleg de Shylock de l'obra de Shakespeare, "El mercader de Venècia".
Aquí us el deixo interpretat per Al Pacino.
La felicitat, un altre pic
En aquests dies de tanta incertesa, de preocupacions pels esdeveniments que es van succeint a la nostra societat, de nits llargues d'insomni perquè el cervell dóna voltes cercant possibles solucions als problemes que s'ens presenten, uns amb maldecaps greus per no tenir feina, altres perquè la feina els duu a tenir maldecap..., en aquests dies, idò, crec més necessari que mai un missatge d'esperança que no depengui de l'exterior sinó del què podem fer cada un de nosaltres per nosaltres mateixos.
Conèixer altres visions i idees sempre va bé i si vénen de la mà d'algú tan interessant com Alejandro Jodorowsky encara millor.
Conèixer altres visions i idees sempre va bé i si vénen de la mà d'algú tan interessant com Alejandro Jodorowsky encara millor.
dijous, 22 de setembre del 2011
Frase 14
"En la vida todos tenemos un secreto inconfesable, un arrepentimiento irreversible, un sueño inalcanzable y un amor inolvidable..."
Cal fer una tria del què volem conservar a la motxilla del passat. La càrrega no pot ser massa pesada perquè no ens deixarà avançar. Aprendre de tot el viscut per saber-se desprendre...Al cap i a la fi només som vianants.
Cal fer una tria del què volem conservar a la motxilla del passat. La càrrega no pot ser massa pesada perquè no ens deixarà avançar. Aprendre de tot el viscut per saber-se desprendre...Al cap i a la fi només som vianants.
dimarts, 13 de setembre del 2011
Aplícate el cuento 1
Aquí us deixo la primera entrega d'una sèrie d'escrits del llibre "Aplícate el cuento" que teniu recomanat a la prestatgeria de la biblioteca d'aquest bloc.
Els autors del llibre, Jaume Soler i M.Mercè Conangla, ens presenten un recull de relats emmarcats dins l'Ecologia Emocional.
CUIDA...
Cuida tus Pensamientos...
porque se volverán Palabras.
Cuida tus Palabras...
porque se volverán Actos.
Cuida tus Actos...
porque se harán Costumbre.
Cuida tus Costumbres...
porque forjarán tu Carácter.
Cuida tu Carácter...
porque formará tu Destino,
y tu Destino, será tu Vida.
Gandhi
Els autors del llibre, Jaume Soler i M.Mercè Conangla, ens presenten un recull de relats emmarcats dins l'Ecologia Emocional.
CUIDA...
Cuida tus Pensamientos...
porque se volverán Palabras.
Cuida tus Palabras...
porque se volverán Actos.
Cuida tus Actos...
porque se harán Costumbre.
Cuida tus Costumbres...
porque forjarán tu Carácter.
Cuida tu Carácter...
porque formará tu Destino,
y tu Destino, será tu Vida.
Gandhi
diumenge, 11 de setembre del 2011
Frase 13
"No tengas miedo del mañana...Recuerda que hoy es el dia que te causaba temor ayer."
Sempre endavant!! La vida és massa valuosa.. Hauríem de veure-ho clar quan recordam totes les persones que ja no hi són.
L'expectativa d'un nou demà em dóna esperances...
divendres, 26 d’agost del 2011
I la roda gira
Ja torna a començar un nou curs i és que inevitablement el temps va passant; a una nova nit un nou dia la segueix, i així sense interrupció.
No ha fet un estiu típic , tal com ens té acostumats el temps, és a dir a passar calor, calor i més calor. Només aquest final d'agost ha recordat als nostres sentits que no ens havíem equivocat d'estació, que seguíem a l'estiu.
Tot i que parlar del temps sempre és una bona opció per encetar un escrit, no serà aquest l'objectiu d'aquesta entrada.
Tothom diu que durant les vacances hem d'aprofitar per desconnectar de les rutines i de les preocupacions del llarg període de l'any en què estam absorts per la feina.
Aquest estiu he dedicat els meus esforços sobretot a buidar-me i no tant a desconnectar-me, perquè això era el que realment necessitava. Com, sinó, podem seguir acumulant nous aprenentatges, noves perspectives? Necessitava "fer dissabte" i eliminar, recol·locar o comprimir deixant només les essències de tot el que duia acumulat.
Jo no tenc facilitat per desconnectar, de fet és lèpoca de l'any en què més connectada estic de tot el què passa al nostre voltant perquè tenc molt de temps. Llegeixo la premsa diàriament i els ulls pareix que vegin molt més de tot allò que miren. És curiós les habilitats que dóna el tenir temps de fer, mirar les coses amb calma...
Noves lectures fetes sense presses, noves imatges , noves músiques, noves olors, noves sensacions... Sentir nova saba corrent per tots els circuits del cos és tan necessari...!
Us desitjo una bona retornada i que tots aquells guanys que pogueu haver aconseguit durant les vacances us donin forces i ànims per empendre noves etapes.
Aquí us deixo un video d'aquests que ajuden a veure la vida d'un altre color, si hi possam de la nostra part, és clar...
No ha fet un estiu típic , tal com ens té acostumats el temps, és a dir a passar calor, calor i més calor. Només aquest final d'agost ha recordat als nostres sentits que no ens havíem equivocat d'estació, que seguíem a l'estiu.
Tot i que parlar del temps sempre és una bona opció per encetar un escrit, no serà aquest l'objectiu d'aquesta entrada.
Tothom diu que durant les vacances hem d'aprofitar per desconnectar de les rutines i de les preocupacions del llarg període de l'any en què estam absorts per la feina.
Aquest estiu he dedicat els meus esforços sobretot a buidar-me i no tant a desconnectar-me, perquè això era el que realment necessitava. Com, sinó, podem seguir acumulant nous aprenentatges, noves perspectives? Necessitava "fer dissabte" i eliminar, recol·locar o comprimir deixant només les essències de tot el que duia acumulat.
Jo no tenc facilitat per desconnectar, de fet és lèpoca de l'any en què més connectada estic de tot el què passa al nostre voltant perquè tenc molt de temps. Llegeixo la premsa diàriament i els ulls pareix que vegin molt més de tot allò que miren. És curiós les habilitats que dóna el tenir temps de fer, mirar les coses amb calma...
Noves lectures fetes sense presses, noves imatges , noves músiques, noves olors, noves sensacions... Sentir nova saba corrent per tots els circuits del cos és tan necessari...!
Us desitjo una bona retornada i que tots aquells guanys que pogueu haver aconseguit durant les vacances us donin forces i ànims per empendre noves etapes.
Aquí us deixo un video d'aquests que ajuden a veure la vida d'un altre color, si hi possam de la nostra part, és clar...
dijous, 30 de juny del 2011
Busco una llum
Ara que ja acaba definitivament un altre curs sí que comença l'estiu. Encara que ja faci uns dies que ha arribat, amb el tragí del final de curs, com a molt el cos nota que ha entrat la calor però el cervell no es pot despistar en observar els canvis de temps, està més estressat que mai.
Però ara sí, a la fi hom es pot dedicar a, primer de tot, desconnectar,després a fer aquelles lectures que han quedat pendents i que alimenten l'existència, a trobar-se o re-trobar-se amb la gent, a fer conscient el cos i tenir cura d'ell, a submergir-se a l'aigua on habita el silenci, a absorbir la llum del sol per emmagatzemar prou energia pel proper any.
Bon temps aquest per gaudir de les petites coses del dia a dia, per buscar a dins, per deixar-se anar, sense massa exigència, sense l'objectiu de trobar respostes, ni camins.
De vegades ens pot semblar que tot queda igual però es produeixen canvis tot i que no es cerquin.
Desitjo que gaudiu de l'estiu ni que sigui a petits moments d'immensa felicitat.
Però ara sí, a la fi hom es pot dedicar a, primer de tot, desconnectar,després a fer aquelles lectures que han quedat pendents i que alimenten l'existència, a trobar-se o re-trobar-se amb la gent, a fer conscient el cos i tenir cura d'ell, a submergir-se a l'aigua on habita el silenci, a absorbir la llum del sol per emmagatzemar prou energia pel proper any.
Bon temps aquest per gaudir de les petites coses del dia a dia, per buscar a dins, per deixar-se anar, sense massa exigència, sense l'objectiu de trobar respostes, ni camins.
De vegades ens pot semblar que tot queda igual però es produeixen canvis tot i que no es cerquin.
Desitjo que gaudiu de l'estiu ni que sigui a petits moments d'immensa felicitat.
dilluns, 20 de juny del 2011
Dia europeu de la música
El dia 21 de juny,coincidint amb el començament de l'estiu, es celebra el dia europeu de la música. La celebració té com a objectiu principal promocionar la música, pel que fa als músics aficionats perquè tenguin un espai on poder compartir la seva afició, i, per altra banda, poder oferir al públic concerts gratuits d'artistes, sigui quin sigui el seu estil.
A moltes ciutats europees s'organitzen programes d'activitats al voltant d'aquesta celebració.
Però encara que aquest dia s'emmarqui dins territori europeu, tots sabem que la música no té fronteres, viatja i s'expandeix amb molta facilitat, no hi ha entrebancs en el seu viatge.
No fa diferències, tracta a tothom per igual, pot fer de fil conductor arreu del món, uneix i enriqueix.
Com diu la cançó, tots necessitam algú que estigui per nosaltres, tots necessitam la música a les nostres vides.
A moltes ciutats europees s'organitzen programes d'activitats al voltant d'aquesta celebració.
Però encara que aquest dia s'emmarqui dins territori europeu, tots sabem que la música no té fronteres, viatja i s'expandeix amb molta facilitat, no hi ha entrebancs en el seu viatge.
No fa diferències, tracta a tothom per igual, pot fer de fil conductor arreu del món, uneix i enriqueix.
Com diu la cançó, tots necessitam algú que estigui per nosaltres, tots necessitam la música a les nostres vides.
dilluns, 13 de juny del 2011
Frase de la setmana 12
"Les espècies que sobreviuen, no són les més fortes, ni les més intel·ligents, són les que s'adapten millor als canvis".
CHARLES DARWIN
divendres, 10 de juny del 2011
Frase de la setmana 11
"Quan creus que coneixes totes les respostes, arriba l'Univers i et canvia totes les preguntes."
JORGE FRANCISCO PINTO, mestre
diumenge, 5 de juny del 2011
5 de juny Dia Mundial per al Medi Ambient, de nou
"Qui dia passa, any empeny", diuen a Mallorca, i aquí estam de nou altra vegada recordant la necessitat de reflexionar sobre tot allò que ens rodeja, el nostre medi ambient que ens dóna la vida i que nosaltres , amb la nostra inconsciència de no pensar més enllà del ara i aquí, com si el futur no depengués del present, tant maltractam.
Tot el que pugui dir, no serà nou, ja ho haureu sentit o vist a notícies i reportatges, i tal volta és perquè els discursos se'ns fan rutinaris que ens hi acostumam i deixam de considerar-los importants.
Però avui us deixo un vídeo que m'han fet arribar, i encara que és de fa anys, no ha perdut ni una mica de sentit pel temps en què ens trobam. És especialment interessant perquè aquesta vegada el discurs no prové de boca de grans entesos o científics o personatges il·lustres de qualque lloc del món, sinó que és la veu de la infantesa que posa a lloc als grans mandataris que se suposa que estan per protegir i millorar les condicions de vida de la nostra civilització.
Tot el que pugui dir, no serà nou, ja ho haureu sentit o vist a notícies i reportatges, i tal volta és perquè els discursos se'ns fan rutinaris que ens hi acostumam i deixam de considerar-los importants.
Però avui us deixo un vídeo que m'han fet arribar, i encara que és de fa anys, no ha perdut ni una mica de sentit pel temps en què ens trobam. És especialment interessant perquè aquesta vegada el discurs no prové de boca de grans entesos o científics o personatges il·lustres de qualque lloc del món, sinó que és la veu de la infantesa que posa a lloc als grans mandataris que se suposa que estan per protegir i millorar les condicions de vida de la nostra civilització.
diumenge, 29 de maig del 2011
Doblers i consciència
Recomano a tothom que segueix aquest bloc que dediqui un temps de la seva existència a mirar i escoltar aquesta conferència de Joan Melé on s'exposa amb molta claretat l'estat de les coses al nostre món.
Gràcies Llorenç per fer-me arribar aquest vídeo i esper que compartir-lo amb tots vosaltres faci possible enriquir la visió que tenim del nostre planeta, de les relacions que s'hi estableixen, i ens faci avançar en el creixement de la nostra pròpia consciència com a éssers humans en un món global.
Gràcies Llorenç per fer-me arribar aquest vídeo i esper que compartir-lo amb tots vosaltres faci possible enriquir la visió que tenim del nostre planeta, de les relacions que s'hi estableixen, i ens faci avançar en el creixement de la nostra pròpia consciència com a éssers humans en un món global.
diumenge, 22 de maig del 2011
Discurs magistral
La publicitat, tot i que ens té avessats a fer-nos sentir enganats, de vegades pot resultar genial.
Hi ha anuncis que estan fets per creatius que saben utilitzar molt bé els recursos comunicatius i els saben convertir en missatges capaços de remoure la pròpia visió del món i de la vida en l'espectador.
Ja sabem que de vegades s'utilitzen aquests recursos precisament per enganxar a una major massa de gent, per vendre-li el producte jugant a produir-li una sèrie d'emocions interiors.
Així i tot, arriscant-me a que em vulguin vendre algun producte, a mi aquest vídeo m'ha agradat. La veritat és que no sé si venen res o no, perquè no me n'he adonat ( a lo millor hi ha missatge subliminal amagat), però sí que he trobat interessants algunes de les reflexions que hi surten.
Aquí el teniu i jutjau per vosaltres mateixos.
Hi ha anuncis que estan fets per creatius que saben utilitzar molt bé els recursos comunicatius i els saben convertir en missatges capaços de remoure la pròpia visió del món i de la vida en l'espectador.
Ja sabem que de vegades s'utilitzen aquests recursos precisament per enganxar a una major massa de gent, per vendre-li el producte jugant a produir-li una sèrie d'emocions interiors.
Així i tot, arriscant-me a que em vulguin vendre algun producte, a mi aquest vídeo m'ha agradat. La veritat és que no sé si venen res o no, perquè no me n'he adonat ( a lo millor hi ha missatge subliminal amagat), però sí que he trobat interessants algunes de les reflexions que hi surten.
Aquí el teniu i jutjau per vosaltres mateixos.
dissabte, 21 de maig del 2011
La societat es desperta!!
No puc estar sense comentar el gran moviment de la ciutadania que s'ha anat produint aquests dies a les portes d'unes noves eleccions.
És sorprenent com una paraula pot transmetre una idea i desembocar aquesta en unes actuacions de tanta intensitat com les que estam vivint: Indigneu-vos!, va dir Stéphane Hessel, i la gent ho va entendre.
És clar que les noves xarxes de comunicació i informació hi estan jugant un paper importantíssim pel fet que la gent es pot organitzar i mobilitzar amb molta més facilitat, rapidesa i quantitat que en èpoques anteriors, i d'això sí que n'estic contenta. A més també dóna la possibilitat que la informació que arriba sobre els fets no estigui en mans d'uns determinats mitjans sinó que la diversitat de visions es poden veure reflectides arreu i lliurement.
I és que la paraula LLIBERTAT és molt important a l'hora d'interpretar el què succeeix.
De tot aquest moviment jo destacaria el QUI, el QUÈ i el COM de tot plegat.
Les persones que han sortit al carrer són del tot diverses, el que reivindiquen es pot resumir en honestitat i dignitat i, finalment, el fet de saber estar i de fer-se escoltar de forma pacífica fa que aquesta indignació arribi carregada de raó.
És igual on visquem, quina llengua parlem, quin color de pell tinguem, ara més que mai el món està interconnectat i això ho hem d'aprofitar per a aconseguir una millor convivència i qualitat de vida per a tothom.
És sorprenent com una paraula pot transmetre una idea i desembocar aquesta en unes actuacions de tanta intensitat com les que estam vivint: Indigneu-vos!, va dir Stéphane Hessel, i la gent ho va entendre.
És clar que les noves xarxes de comunicació i informació hi estan jugant un paper importantíssim pel fet que la gent es pot organitzar i mobilitzar amb molta més facilitat, rapidesa i quantitat que en èpoques anteriors, i d'això sí que n'estic contenta. A més també dóna la possibilitat que la informació que arriba sobre els fets no estigui en mans d'uns determinats mitjans sinó que la diversitat de visions es poden veure reflectides arreu i lliurement.
I és que la paraula LLIBERTAT és molt important a l'hora d'interpretar el què succeeix.
De tot aquest moviment jo destacaria el QUI, el QUÈ i el COM de tot plegat.
Les persones que han sortit al carrer són del tot diverses, el que reivindiquen es pot resumir en honestitat i dignitat i, finalment, el fet de saber estar i de fer-se escoltar de forma pacífica fa que aquesta indignació arribi carregada de raó.
És igual on visquem, quina llengua parlem, quin color de pell tinguem, ara més que mai el món està interconnectat i això ho hem d'aprofitar per a aconseguir una millor convivència i qualitat de vida per a tothom.
Frase de la setmana (10)
He seleccionat un proverbi i una cita que surten al llibre de Luis Rojas Marcos, La força de l'optimisme, perquè considero que són adequats per suggerir idees o interpretacions encaminades a reflexionar sobre com percebem la realitat i com ens influeix aquesta interiorment.
El desenvolupament d'aquestes habilitats de percepció i autoconeixement crec que està lligat al treball de les intel·ligències interpersonal i intrapersonal.
"El firmament no és menys blau perquè els núvols ens l'amaguin o els cecs no el vegin"
Antic proverbi danès
" La meva vida no té propòsit, ni direcció, ni finalitat, i malgrat tot sóc feliç. No ho puc entendre. Què dec estar fent bé?"
Charles M. Schulz, Charlie Brown, 1999
Per cert, res millor que anant reflexionant amb una mica de música...
El desenvolupament d'aquestes habilitats de percepció i autoconeixement crec que està lligat al treball de les intel·ligències interpersonal i intrapersonal.
"El firmament no és menys blau perquè els núvols ens l'amaguin o els cecs no el vegin"
Antic proverbi danès
" La meva vida no té propòsit, ni direcció, ni finalitat, i malgrat tot sóc feliç. No ho puc entendre. Què dec estar fent bé?"
Charles M. Schulz, Charlie Brown, 1999
Per cert, res millor que anant reflexionant amb una mica de música...
Planeta Humano
Aquesta és una nova recomenació d'una sèrie de documentals sobre la diversitat de l'ésser humà al nostre planeta i les seves interaccions amb el medi que l'envolta. Pareix que ha de ser molt interessant i a més de molt bona qualitat , tal com ens té avessats la BBC.
Aquí teniu un tast per entrar en gana.
Per cert, ara han començat a donar els primers capítols pel Canal Plus.
Aquí teniu un tast per entrar en gana.
Per cert, ara han començat a donar els primers capítols pel Canal Plus.
divendres, 20 de maig del 2011
José Luis Sampedro
José Luis Sampedro és un escriptor que des de ben jove ha escrit tan novel·la com assaig. Com a economista i professor universitari que és , a la seva obra hi apareix sempre la reflexió sobre aquesta circumstància de la seva vida, però amb un marcat accent humanista ja que posa al centre de la seva producció l'èsser humà.
Perquè conegueu millor les seves opinions us deixo aquest vídeo on s'exposen de forma clara , estructurada i senzilla les idees bàsiques del seu pensament sobre diversos aspectes de la condició humana.
No el deixeu de veureu!
Perquè conegueu millor les seves opinions us deixo aquest vídeo on s'exposen de forma clara , estructurada i senzilla les idees bàsiques del seu pensament sobre diversos aspectes de la condició humana.
No el deixeu de veureu!
dimecres, 18 de maig del 2011
Indigneu-vos!
He seleccionat algunes de les reflexions que ens ofereix Stéphane Hessel al seu llibre Indigneu-vos!, per recomenar-vos que, si teniu oportunitat, el llegiu. També l'he afegit a la prestatgeria de llibres d'aquest bloc.
El pròleg, de José Luis Sampedro, tampoc no té pèrdua, és fantàstic!
Perquè gaudiu de la lectura us deixo una versió magnífica de l'Imagine de Lennon per anar escoltant mentre llegiu.
"Tots plegats hem de vetllar perquè la nostra societat continuï sent una societat de la qual ens sentim orgullosos: no aquesta societat dels sense papers, de les expulsions, de les sospites contra els immigrants; no aquesta societat en què es replantegen les jubilacions, el dret a la Seguretat Social; no aquesta societat en què els mitjans de comunicació estan en mans de gent poderosa..."
"...com pot ser que avui faltin diners...si la producció de riquesa ha augmentat,... El poder dels diners mai no ha estat tan gran, insolent , egoista amb tots,... Els bancs...sobretot preocupats pels seus dividends i pels elevats salaris dels seus directius. La distància entre els més pobres i els més rics no havia estat mai tan important..."
"La responsabilitat d'un home que no es pot refiar ni d'un poder ni d'un déu. Al contrari s'ha de comprometre en nom de la seva responsabilitat d'ésser humà."
"La pitjor de les actituds és la indiferència."
"...mireu al vostre voltant, hi trobareu els fets que justifiquen la vostra indignació..."
"Per desgràcia, la història dóna ben pocs exemples de pobles que extreuen lliçons de la seva pròpia història."
El pròleg, de José Luis Sampedro, tampoc no té pèrdua, és fantàstic!
Perquè gaudiu de la lectura us deixo una versió magnífica de l'Imagine de Lennon per anar escoltant mentre llegiu.
"Tots plegats hem de vetllar perquè la nostra societat continuï sent una societat de la qual ens sentim orgullosos: no aquesta societat dels sense papers, de les expulsions, de les sospites contra els immigrants; no aquesta societat en què es replantegen les jubilacions, el dret a la Seguretat Social; no aquesta societat en què els mitjans de comunicació estan en mans de gent poderosa..."
"...com pot ser que avui faltin diners...si la producció de riquesa ha augmentat,... El poder dels diners mai no ha estat tan gran, insolent , egoista amb tots,... Els bancs...sobretot preocupats pels seus dividends i pels elevats salaris dels seus directius. La distància entre els més pobres i els més rics no havia estat mai tan important..."
"La responsabilitat d'un home que no es pot refiar ni d'un poder ni d'un déu. Al contrari s'ha de comprometre en nom de la seva responsabilitat d'ésser humà."
"La pitjor de les actituds és la indiferència."
"...mireu al vostre voltant, hi trobareu els fets que justifiquen la vostra indignació..."
"Per desgràcia, la història dóna ben pocs exemples de pobles que extreuen lliçons de la seva pròpia història."
dimecres, 11 de maig del 2011
El món és una xarxa
Tot està interconnectat. Tots estam inter-relacionats. El món és petit i tots, per enfora que ens trobem, i sense que ni tan sols ens coneguem, ens influim.
Un programa molt interessant i molt apropiat per a reflexionar.
Un programa molt interessant i molt apropiat per a reflexionar.
divendres, 6 de maig del 2011
Més abraçades
Ahir va ser dia d'abraçades, el retrobament d'una vella amiga em va regalar motiu suficient per gaudir d'una d'aquelles abraçades que et col·loquen tota l'esquena i et deixen com a nova; en arribar a casa el fill estimat que surt a rebre't amb els braços oberts i com que ha tornat tan alt al apropar-se els cossos l'orella va a parar directament al seu cor i el sents bategar jove i fort, deixant-te impregnar d'orgull i satisfacció. Al vespre, quan arriba la filla, és dia d'abraçades perquè amb les besades no ens basta. Perquè posats a triar -diu ella- m'estim més una abraçada que una besada. Una abraçada em dóna la sensació de protecció, de seguretat, que necessito i també em transmet un sentiment d'estimació que arriba a una major profunditat.
Fa un temps vaig penjar un parell de vídeos sobre les abraçades i les seves conseqüències sobre les persones que les practiquen. Ara n'he trobat un altre que explica molt clarament aquestes sensacions que es produeixen pel fet d'abraçar-nos. Esper que us serveixen i us animin a practicar o, si més no, a reflexionar.
Posa a la teva vida almenys una abraçada cada dia!
Fa un temps vaig penjar un parell de vídeos sobre les abraçades i les seves conseqüències sobre les persones que les practiquen. Ara n'he trobat un altre que explica molt clarament aquestes sensacions que es produeixen pel fet d'abraçar-nos. Esper que us serveixen i us animin a practicar o, si més no, a reflexionar.
Posa a la teva vida almenys una abraçada cada dia!
diumenge, 1 de maig del 2011
Despertem-nos!!
Que la primavera ja ha arribat tothom n'està assabentat. No sé si us passa com a mi que durant aquestes èpoques intermitges, o sigui primavera i tardor, em sembla que la natura, l'entorn, ens cridi l'atenció a través dels canvis que es solen succeir durant aquests períodes.
Sobretot a la primavera m'envaeix un aire de renovació, de despertar del llarg son de l'hivern. Acabo d'arribar de Menorca i sense cap dubte és la millor època per disfrutar de l'enyorat paisatge d'aquesta illa.
Na Montserrat m'ha fet arribar aquest fantàstic vídeo que de forma plàstico-vídeo-musical ens transmet com n'és d'important tenir sempre present el nostre entorn, no només per gaudir-ne, sinó també, per tenir-ne cura si volem que la primavera cada any ens desperti i ens ofereixi el seu esclat de vida.
Sobretot a la primavera m'envaeix un aire de renovació, de despertar del llarg son de l'hivern. Acabo d'arribar de Menorca i sense cap dubte és la millor època per disfrutar de l'enyorat paisatge d'aquesta illa.
Na Montserrat m'ha fet arribar aquest fantàstic vídeo que de forma plàstico-vídeo-musical ens transmet com n'és d'important tenir sempre present el nostre entorn, no només per gaudir-ne, sinó també, per tenir-ne cura si volem que la primavera cada any ens desperti i ens ofereixi el seu esclat de vida.
dissabte, 23 d’abril del 2011
Sant Jordi, de nou!
Com m'agrada Sant Jordi! No sé si és aquest temps de primavera, tan canviant i exultant, o el fet de tenir l'excusa perfecte per cercar, adquirir i engreixar encara més la meva particular biblioteca.
El fet és que jo no podria viure sense llibres ni sense música.
Sense la lectura me seria més difícil entendre'm a mi mateixa i entendre el món. No tendria la possibilitat de viure altres vides o viatjar a altres llocs on a lo millor no aniré mai.
La lectura em dóna l'oportunitat de posar nom a les sensacions , a les emocions, a les intuicions, a les vivències que inconscientment es van succeint i que a través de la paraula escrita apareixen en aquell lloc que anomenam consciència, consciència d'haver viscut.
Amb la música em passa una cosa semblant, encara que m'afecta de forma diferent. No puc concebre la vida sense la sensació d'estar sempre acompanyada d'una mena de banda sonora,fins i tot quan en realitat no sona està dins el meu cap. No cal sentir-la "físicament", de fet cada un dels moments viscuts té la seva música adequada.
De vegades no sé què és primer la vivència que em duu a una música en concret o una música en concret que em fa actuar d'una forma determinada. Perquè hi ha cançons que em serveixen per abocar-me a l'alegria, altres que em transporten a moments del passat que tenia oblidats però que em cal recordar, després hi ha les que ajuden a entendre els moments de melanconia o tristesa i ens acompanyen en aquests moments difícils, aquelles que transpiren pau i serenitat o les que et desperten, t'animen i t'ofereixen l'energia necessària per tirar endavant,...
Esper que pogueu gaudir d'aquest vídeo, música rodejats de llibres i art, no puc imaginar un lloc millor on estar.
El fet és que jo no podria viure sense llibres ni sense música.
Sense la lectura me seria més difícil entendre'm a mi mateixa i entendre el món. No tendria la possibilitat de viure altres vides o viatjar a altres llocs on a lo millor no aniré mai.
La lectura em dóna l'oportunitat de posar nom a les sensacions , a les emocions, a les intuicions, a les vivències que inconscientment es van succeint i que a través de la paraula escrita apareixen en aquell lloc que anomenam consciència, consciència d'haver viscut.
Amb la música em passa una cosa semblant, encara que m'afecta de forma diferent. No puc concebre la vida sense la sensació d'estar sempre acompanyada d'una mena de banda sonora,fins i tot quan en realitat no sona està dins el meu cap. No cal sentir-la "físicament", de fet cada un dels moments viscuts té la seva música adequada.
De vegades no sé què és primer la vivència que em duu a una música en concret o una música en concret que em fa actuar d'una forma determinada. Perquè hi ha cançons que em serveixen per abocar-me a l'alegria, altres que em transporten a moments del passat que tenia oblidats però que em cal recordar, després hi ha les que ajuden a entendre els moments de melanconia o tristesa i ens acompanyen en aquests moments difícils, aquelles que transpiren pau i serenitat o les que et desperten, t'animen i t'ofereixen l'energia necessària per tirar endavant,...
Esper que pogueu gaudir d'aquest vídeo, música rodejats de llibres i art, no puc imaginar un lloc millor on estar.
Contrasts
La realitat està carregada de múltiples contrasts. Les circumstàncies i els contextos on es succeeixen els fets poden fer esdevenir resultats de caire molt oposat pel que fa a la relació causa-efecte.
Per què dic això? Doncs perquè m'han fet arribar un video que apart d'impactar-me profundament, m'ha fet reflexionar, m'ha fet plantejar com és de difícil pendre decisions, sobretot si et toca viure situacions límit, m'ha fet pensar en l'eterna confrontació raó-emoció i quina de les dues triam a l'hora d'actuar.
He intentat posar-me al lloc de cada un dels personatges de la història per mirar de no emetre un judici ràpid dels fets, per no caure en la demagogia ni en la ingenuïtat o l'idealisme que de vegades ens tenen acostumats al cinema, perquè la realitat sí supera la ficció amb escreix i no totes les pel·lícules saben reflectir-la.
La primera idea que ve al cap és que tot podria haver estat diferent, que es podria fer més, que podem canviar si volem el curs dels esdeveniments, però, podem realment? És el nostre instint de supervivència el que actua en aquests casos?
A vosaltres us toca seguir reflexionant i jo estaria encantada de rebre els vostres comentaris.
Per què dic això? Doncs perquè m'han fet arribar un video que apart d'impactar-me profundament, m'ha fet reflexionar, m'ha fet plantejar com és de difícil pendre decisions, sobretot si et toca viure situacions límit, m'ha fet pensar en l'eterna confrontació raó-emoció i quina de les dues triam a l'hora d'actuar.
He intentat posar-me al lloc de cada un dels personatges de la història per mirar de no emetre un judici ràpid dels fets, per no caure en la demagogia ni en la ingenuïtat o l'idealisme que de vegades ens tenen acostumats al cinema, perquè la realitat sí supera la ficció amb escreix i no totes les pel·lícules saben reflectir-la.
La primera idea que ve al cap és que tot podria haver estat diferent, que es podria fer més, que podem canviar si volem el curs dels esdeveniments, però, podem realment? És el nostre instint de supervivència el que actua en aquests casos?
A vosaltres us toca seguir reflexionant i jo estaria encantada de rebre els vostres comentaris.
diumenge, 17 d’abril del 2011
Art lliure
Ja fa temps vaig sentir a parlar d'un artista anomenat Banksy. Es tracta d'un artista de carrer britànic que s'ha fet famós a nivell mundial. No és per menys ja que les seves obres contenen gran càrrega ideològica i reivindicativa, sobre temes polítics, econòmics, etc.
Els seus graffitis s'han realitzat majoritàriament a Londres, però també a Los Angeles. A més ha penjat clandestinament (és a dir, sense autorització) obra seva a museus tan importants com la Tate Modern de Londres, el Museum of Modern Art, el Metropolitan Museum of Art i l'American Museum of natural History de Nova York, o al Louvre. Els quadres penjats van passar desapercebuts entre la resta d'obres.
A més de tot això la seva figura està envoltada d'un cert misteri ja que ha protegit sempre la seva identitat real, per la qual cosa no es sap quina persona s'amaga darrera l'artista.
Us deixo algunes imatges perquè jutgeu vosaltres mateixos i recomano que presteu atenció i intenteu entendre l'escrit que surt just al principi del video ja que ens transmet la vertadera essència del seu treball.
Els seus graffitis s'han realitzat majoritàriament a Londres, però també a Los Angeles. A més ha penjat clandestinament (és a dir, sense autorització) obra seva a museus tan importants com la Tate Modern de Londres, el Museum of Modern Art, el Metropolitan Museum of Art i l'American Museum of natural History de Nova York, o al Louvre. Els quadres penjats van passar desapercebuts entre la resta d'obres.
A més de tot això la seva figura està envoltada d'un cert misteri ja que ha protegit sempre la seva identitat real, per la qual cosa no es sap quina persona s'amaga darrera l'artista.
Us deixo algunes imatges perquè jutgeu vosaltres mateixos i recomano que presteu atenció i intenteu entendre l'escrit que surt just al principi del video ja que ens transmet la vertadera essència del seu treball.
diumenge, 10 d’abril del 2011
Frase de la setmana 9
"Tant és qui sigui , és el que faig el que em defineix."
(frase de la pel·lícula Batman)
(frase de la pel·lícula Batman)
dissabte, 9 d’abril del 2011
L'ofici d'aprendre
Conmoure, estimar, bellesa, esforç, sinceritat, sempre aprendre.
http://www.youtube.com/watch?v=R50M0amJwY4&playnext=1&list=PL4CA227BFDB12A0F6
(No he pogut inserir el codi del vídeo així que us deixo l'enllaç)
http://www.youtube.com/watch?v=R50M0amJwY4&playnext=1&list=PL4CA227BFDB12A0F6
(No he pogut inserir el codi del vídeo així que us deixo l'enllaç)
divendres, 8 d’abril del 2011
Punts de trobada
De vegades no heu tingut la sensació que tan com més persegueixes una fita, aquesta es fa més esquerpa? Cercar i no trobar, camins cada vegada més distants,..
M'encanta aquest poema de Marius Torres que tan bé canta en Lluís Llach.
M'encanta aquest poema de Marius Torres que tan bé canta en Lluís Llach.
diumenge, 3 d’abril del 2011
Albert Espinosa amb Buenafuente
Albert Espinosa va ser entrevistat per Buenafuente per la publicació del deu nou llibre "Si tu me dices ven lo dejo todo, pero dime ven".Sempre és molt agradable sentir les experiències que explica i a més sap comunicar de forma natural i alhora esplèndida en què consisteix ser diferent, no tenir por de mostrar les pròpies emocions i ser un cercador del que ell anomena "perles" que poden esdevenir "diamants" quan menys t'ho esperes.
Aqui us deixo els dos talls d'aquesta entrevista.
Aqui us deixo els dos talls d'aquesta entrevista.
dissabte, 2 d’abril del 2011
Porqué mi vida es como un cuenco de cerezas
Avui us deixo un fragment d'una pel·lícula que es diu "La guerra", protagonitzada per Kevin Costner i Elijah Wood.
Aquest fragment reflecteix de forma molt clara la discriminació racial i les dificultats que poden sofrir les persones quan es produeixen desigualtats i una falta de drets bàsics.
Aquest fragment reflecteix de forma molt clara la discriminació racial i les dificultats que poden sofrir les persones quan es produeixen desigualtats i una falta de drets bàsics.
Dia mundial de l'Autisme
Avui he llegit al diari que és el dia mundial de l'Autisme. He vist ,també, que se reedita el poemari que va escriure Miquel Angel Lladó sobre el seu fill i sobre el seu transtorn, encara que m'agrada més la paraula circumstància, L'inquilí del gel, en versió bilingüe. La presentació oficial de la nova edició tindrà lloc dia 19 d'abril.
Perquè el conegueu un poc més aquí us deixo un tast i les paraules del propi autor. Esper que us agradin tant com m'agraden a mi.
L'INQUILÍ DEL GEL
Potser el lloc que habites
no et pertany del tot.
És possible que,
sense saber-ho,
estiguis pagant una renda massa alta
per a l'auster habitatge
en què t'hosteges.
Tanmateix res no sap
el senyor d'aquestes vastes planures
de la teva humil
i discreta condició:
de fet,
amb prou feines t'identifica
d'entre el promiscu esbart
dels de la teva espècie.
Tampoc no importa massa.
Afortunadament
ets només ocell de pas,
llogater de circumstància,
tendra menudesa.
Una brisaina
esborrarà un dia
les teves palmípedes empremtes;
llavors el gel
no serà més que un fosc record
en la teva diàfana memòria.
De hielos y primaveras
Cuando escribí estos poemas poco sospechaba que,algunos años después, su protagonista realizaría el más largo y definitivo de los viajes, ese para el cual todos, tarde o temprano, cogemos únicamente billete de ida pues no hay posibilidad de retorno.
¿O tal vez sí?¿Acaso no poseemos la memoria, sin duda una de las más grandes cualidades humanas, para traer a voluntad todo aquello que hemos amado a lo largo de nuestra existencia?¿reparamos de veras en el milagro que significa recordar el color de unos ojos, la frescura de una sonrisa, la sencilla candidez de un gesto?
Al releer estos versos recuerdo, como no, a nuestro amado hijo Lluís. Le recuerdo y le echo de menos, para qué nos vamos a engañar. No obstante la poesía me ha permitido de alguna manera inmortalizarle, hacerlo perenne, plasmar su bondadosa esencia sobre el papel. Y, de paso, recordar al mundo que "no existen alas inútiles", que todo aquello que nos sucede, por duro y adverso que nos parezca, no es sinó una oportunidad de mejorar y comprender en toda su hermosa complejidad el universo que nos rodea.
Hielo, pingüinos, silencio...¡Cuánta belleza encierra ese mundo que hemos etiquetado alegremente de autista, sin detenernos tal vez a pensar en las gemas que alberga esa sin par "oscura cámara del tesoro"! Yo tuve la ocasión y el privilegio de admirarlas. Y quiero animar desde estas líneas a quienes de una manera u otra deambulan por esta "sinuosa ruta del hielo" a hacerlo, a descubrir el color de la esperanza y de los sueños que a mi se me antoja azul e inmenso, como ese mar que ahora mismo sobrevuelo y ese cielo que nos cobija y al que de tanto en cuando alzamos los ojos esperando que nos envíe lluvia, amor, palabras...
Abrámonos pues, al azul de lo insondable, dejemos que la primavera ocupe al fin el lugar de las dudas y de los fríos, trabajemos sin tregua hasta encontrar esas anheladas "veredas de sonidos/en el fondo del valle".
Apostemos, en fin y de una vez por todas, por la poesía, por la luz, por la esperanza: por la vida.
Perquè el conegueu un poc més aquí us deixo un tast i les paraules del propi autor. Esper que us agradin tant com m'agraden a mi.
L'INQUILÍ DEL GEL
Potser el lloc que habites
no et pertany del tot.
És possible que,
sense saber-ho,
estiguis pagant una renda massa alta
per a l'auster habitatge
en què t'hosteges.
Tanmateix res no sap
el senyor d'aquestes vastes planures
de la teva humil
i discreta condició:
de fet,
amb prou feines t'identifica
d'entre el promiscu esbart
dels de la teva espècie.
Tampoc no importa massa.
Afortunadament
ets només ocell de pas,
llogater de circumstància,
tendra menudesa.
Una brisaina
esborrarà un dia
les teves palmípedes empremtes;
llavors el gel
no serà més que un fosc record
en la teva diàfana memòria.
De hielos y primaveras
Cuando escribí estos poemas poco sospechaba que,algunos años después, su protagonista realizaría el más largo y definitivo de los viajes, ese para el cual todos, tarde o temprano, cogemos únicamente billete de ida pues no hay posibilidad de retorno.
¿O tal vez sí?¿Acaso no poseemos la memoria, sin duda una de las más grandes cualidades humanas, para traer a voluntad todo aquello que hemos amado a lo largo de nuestra existencia?¿reparamos de veras en el milagro que significa recordar el color de unos ojos, la frescura de una sonrisa, la sencilla candidez de un gesto?
Al releer estos versos recuerdo, como no, a nuestro amado hijo Lluís. Le recuerdo y le echo de menos, para qué nos vamos a engañar. No obstante la poesía me ha permitido de alguna manera inmortalizarle, hacerlo perenne, plasmar su bondadosa esencia sobre el papel. Y, de paso, recordar al mundo que "no existen alas inútiles", que todo aquello que nos sucede, por duro y adverso que nos parezca, no es sinó una oportunidad de mejorar y comprender en toda su hermosa complejidad el universo que nos rodea.
Hielo, pingüinos, silencio...¡Cuánta belleza encierra ese mundo que hemos etiquetado alegremente de autista, sin detenernos tal vez a pensar en las gemas que alberga esa sin par "oscura cámara del tesoro"! Yo tuve la ocasión y el privilegio de admirarlas. Y quiero animar desde estas líneas a quienes de una manera u otra deambulan por esta "sinuosa ruta del hielo" a hacerlo, a descubrir el color de la esperanza y de los sueños que a mi se me antoja azul e inmenso, como ese mar que ahora mismo sobrevuelo y ese cielo que nos cobija y al que de tanto en cuando alzamos los ojos esperando que nos envíe lluvia, amor, palabras...
Abrámonos pues, al azul de lo insondable, dejemos que la primavera ocupe al fin el lugar de las dudas y de los fríos, trabajemos sin tregua hasta encontrar esas anheladas "veredas de sonidos/en el fondo del valle".
Apostemos, en fin y de una vez por todas, por la poesía, por la luz, por la esperanza: por la vida.
divendres, 25 de març del 2011
Qui s'ha menjat les galletes?
Molt sovint quan alguna cosa no surt com nosaltres voldríem tenim la tendència de cercar la causa a un lloc extern. Tot allò que no ens agrada és culpa dels "altres" o de les circumstàncies,les quals, clar, no depenen de nosaltres.
Si no trobam allò que estam cercant és perquè "algú" ens ho ha canviat de lloc o ens ho ha agafat, no perquè nosaltres no recordem on ho havíem posat.
Aquesta tendència de cercar culpables a tot el que no ens funciona està molt estesa. De vegades això només serveix per el·ludir la nostra pròpia responsabilitat en el devenir de la nostra existència.
Hem d'aprendre a reconèixer les nostres errades per aprendre d'elles, poder rectificar i canviar. Associada en aquesta idea hi ha la d'aprendre a perdonar-nos i per extensió perdonar als altres les seves incorreccions.
Crec que el més aconsellable seria ser capaç de trobar l'equilibri entre l'exigència i el perdó.
Si no trobam allò que estam cercant és perquè "algú" ens ho ha canviat de lloc o ens ho ha agafat, no perquè nosaltres no recordem on ho havíem posat.
Aquesta tendència de cercar culpables a tot el que no ens funciona està molt estesa. De vegades això només serveix per el·ludir la nostra pròpia responsabilitat en el devenir de la nostra existència.
Hem d'aprendre a reconèixer les nostres errades per aprendre d'elles, poder rectificar i canviar. Associada en aquesta idea hi ha la d'aprendre a perdonar-nos i per extensió perdonar als altres les seves incorreccions.
Crec que el més aconsellable seria ser capaç de trobar l'equilibri entre l'exigència i el perdó.
dimecres, 23 de març del 2011
La Terra
Aquí teniu un tràiler d'una pel·lícula fantàstica de la BBC sobre el nostre planeta amb imatges impressionants .
dissabte, 19 de març del 2011
21 de març
Aquesta és la data que s'ha marcat per celebrar el Dia Internacional contra el Racisme i la Xenofòbia. Aquí us deixo un vídeo ple de contrasts on es mostra una realitat existent.
Frase de la setmana 8
"Hay personas que transforman el sol en una simple mancha amarilla, pero hay también quienes hacen de una simple mancha amarilla el propio sol."
divendres, 18 de març del 2011
La bellesa desapercebuda
De vegades ens creuam amb vertaderes joies i no les sabem apreciar. La veritable essència del talent no ve donada per la persona, el lloc o el moment en què succeeix.
Estam influenciats pels prejudicis a l'hora d'apreciar i donar valor a tot el que ens rodeja.
Saber descobrir l'atractiu de les coses petites pot esdevenir tot un art.
Estam influenciats pels prejudicis a l'hora d'apreciar i donar valor a tot el que ens rodeja.
Saber descobrir l'atractiu de les coses petites pot esdevenir tot un art.
Descubriendo a Forrester
Aquí teniu una nova recomanació cinèfila. Es tracta d'una pel·lícula plena d'encant on es mostra l'essència de la vertadera amistat.
Un jove de color, de família sense recursos, resident al Bronx, amb una intel·ligència extraordinària, aconseguirà una beca per estudiar en una escola d'elit. Destaca el seu talent i interès per la literatura,tant pel que fa a les seves lectures com als seus escrits.
Per acompanyar-lo en el seu camí coneixarà, de forma fortuita, un famós, però excèntric escriptor. Tots dos s'ajudaran mútuament començant una amistat basada en la confiança la generositat i el respecte.
Un jove de color, de família sense recursos, resident al Bronx, amb una intel·ligència extraordinària, aconseguirà una beca per estudiar en una escola d'elit. Destaca el seu talent i interès per la literatura,tant pel que fa a les seves lectures com als seus escrits.
Per acompanyar-lo en el seu camí coneixarà, de forma fortuita, un famós, però excèntric escriptor. Tots dos s'ajudaran mútuament començant una amistat basada en la confiança la generositat i el respecte.
dilluns, 14 de març del 2011
Nou contracte social del segle XXI
Altres vegades he penjat missatges que ens ajudin a ser positius, a veure la posibilitat de seguir amb l'esperança d'un món millor. Però és cert que els resultats no arriben per art de màgia.
Aquí us deixo uná presentació que pot semblar negativa. De fet, es tracta d'una amarga reflexió sobre l'actual estat de la societat.
Per si de cas abans de signar cap contracte haurem de llegir amb atenció totes les condicions i ser conscients del que signam.
És important reflexionar tant sobre el què feim com el què no feim.
Aquí us deixo uná presentació que pot semblar negativa. De fet, es tracta d'una amarga reflexió sobre l'actual estat de la societat.
Per si de cas abans de signar cap contracte haurem de llegir amb atenció totes les condicions i ser conscients del que signam.
És important reflexionar tant sobre el què feim com el què no feim.
dimecres, 9 de març del 2011
Emocions: la vergonya i la por
Vaig dir que parlaria sobre emocions i la veritat és que no sabia com envestir un tema tan complicat i alhora tan imprescindible. Pel camí, però, vaig trobant materials molt interessants, com aquest que m'ha arribat a traves de na Guida (gràcies, un altra vegada).
Què és el que ens fa sentir tan sovint insatisfets en les nostres vides? Què esperam? Què feim? Quins són els murs que ens construim nosaltres mateixos? Per què no connectam?
Crec que en aquest vídeo es troben respostes a partir de l'observació del què pensen les persones i de com actuen.
La por i la vergonya = dues grans barreres. Lluitar-hi acceptant les pròpies imperfeccions, llarg camí per recórrer, però necessari.
Què és el que ens fa sentir tan sovint insatisfets en les nostres vides? Què esperam? Què feim? Quins són els murs que ens construim nosaltres mateixos? Per què no connectam?
Crec que en aquest vídeo es troben respostes a partir de l'observació del què pensen les persones i de com actuen.
La por i la vergonya = dues grans barreres. Lluitar-hi acceptant les pròpies imperfeccions, llarg camí per recórrer, però necessari.
diumenge, 6 de març del 2011
Park Vigeland
Si mai teniu oportunitat d'anar a Oslo, Noruega, no deixeu de visitar el Park Vigeland. És un parc dissenyat per Gustav Vigeland que compta amb 212 escultures de bronze i granit que representen diferents emocions i etapes de la vida representades mitjançant figures nues de grans dimensions.
Pot ser interessant observar-les tot anant reflexionant sobre les emocions que expressen o que provoquen en l'observador.
Aquí en teniu unes imatges.
Pot ser interessant observar-les tot anant reflexionant sobre les emocions que expressen o que provoquen en l'observador.
Aquí en teniu unes imatges.
Res és el que pareix
Aquí us deixo una mostra de la magnífica obra d'un artista mexicà, Octavio Ocampo. Els seus quadres es poden observar per llarg temps ja que sempre vas descobrint mil detalls amagats a primera vista. Conviden a la contemplació tranquil·la i esdevenen un sac de sorpreses que van sorgint contínuament a mesura que la nostra atenció es va centrant.
Esper que us agradi tant com m'agraden a mi. Que ho disfruteu!
Esper que us agradi tant com m'agraden a mi. Que ho disfruteu!
La vida es bella
Estava llegint el llibre de Luis Rojas Marcos, La força de l'optimisme, quan un fragment m'ha fet pensar amb aquesta pel·lícula tan magnífica.
El psiquiatre explica alguns experiments fets per diversos científics que venien a demostrar com la desesperança es pot aprendre. Tant amb animals com amb persones, segons el que se'ls fa creure, es poden fer desenvolupar conductes i reaccions molt diferents. Pel que fa a això en Luis Rojas diu ..."està comprovat que les persones que consideren que tenen el control encara que això sigui fantasia, s'enfronten més positivament als problemes .... el sentiment persistent d'indefensió en situacions d'adversitat soscava l'esperança, entenebreix la perspectiva de la vida i afecta l'optimisme de les persones."
I crec que ha estat la paraula fantasia la clau que m'ha fet pensar amb aquesta pel·lícula perquè són la fantasia i la màgia les que la converteixen en un cant a l'esperança i a la superació d'uns fets del tot dramàtics.
El psiquiatre explica alguns experiments fets per diversos científics que venien a demostrar com la desesperança es pot aprendre. Tant amb animals com amb persones, segons el que se'ls fa creure, es poden fer desenvolupar conductes i reaccions molt diferents. Pel que fa a això en Luis Rojas diu ..."està comprovat que les persones que consideren que tenen el control encara que això sigui fantasia, s'enfronten més positivament als problemes .... el sentiment persistent d'indefensió en situacions d'adversitat soscava l'esperança, entenebreix la perspectiva de la vida i afecta l'optimisme de les persones."
I crec que ha estat la paraula fantasia la clau que m'ha fet pensar amb aquesta pel·lícula perquè són la fantasia i la màgia les que la converteixen en un cant a l'esperança i a la superació d'uns fets del tot dramàtics.
divendres, 4 de març del 2011
Quien soy deja huella
Aquesta presentació me la va fer arribar algú estimat i em va emocionar tant que penso que val la pena compartir-la amb tots vosaltres.
Tots conscientment o de forma inconscient deixam part de nosaltres en les persones amb les que ens creuam.
Jo reconec en mi molts aprenentatges de moltes persones que m'he anat creuant a les quals he d'agrair tot el que m'han aportat. Amics,familiars, companys de feina, professors,alumnes, etc...
Tots conscientment o de forma inconscient deixam part de nosaltres en les persones amb les que ens creuam.
Jo reconec en mi molts aprenentatges de moltes persones que m'he anat creuant a les quals he d'agrair tot el que m'han aportat. Amics,familiars, companys de feina, professors,alumnes, etc...
Frase de la setmana 7
Trobam allò que generam? Moltes de les coses que ens van passant són per atzar o perquè les hem provocat? El que esperam dels altres nosaltres ho donam? Aquesta frase només em genera preguntes.
"Si quieres hallar amistad, dulzura y poesía, llévalas contigo."
"Si quieres hallar amistad, dulzura y poesía, llévalas contigo."
La personalitat
La personalitat i la conducta humana són, de vegades, ben complicades. Diuen que tots tenim i per tant manifestam, aspectes positius i negatius de la nostra forma de ser.
La filosofia xinesa i per extensió la oriental parla d'aquesta dualitat representant-la a través del símbol del Yin i el Yang.Segons aquest pensament tot està compost de dues forces que són dinàmiques, s'atreuen i es repel·len constantment. Això implica pensar que tot es transforma contínuament, qualsevol idea pot ser considerada com el seu contrari si se la mira des d'un altre punt de vista.
Però passant a l'occident, m'ha cridat l'atenció un article d'opinió que vaig llegir al Diari de Mallorca escrit per en Miguel Lázaro (divendres 25 de febrer) on parlava sobre la violencia. Sobretot em van fer pensar algunes de les idees que allà va exposar i que ara he sel·leccionat per oferir-vos a vosaltres.
" Con demasiada frecuencia olvidamos que descendemos de un mono asesino... No elegimos ni la lotería genética ni el entorno en el cual nos criamos y donde realizamos el aprendizaje emocional,....
Nos programamos en nuestras familias.... La infancia es la factoria de la empatía, del amor, de la compasión, de todos los sentimientos y de muchas experiencias traumáticas... Si prevalece lo positivo, el cuidado y el cariño adquirimos seguridad, confianza y agradecimiento, si prevalece la carencia, el abandono, el maltrato, el miedo o bien un exceso de sobre nutrición infantilizante y sobreprotectora, se generan la desconfianza, la dependencia patológica, el odio y el resentimiento que se proyectaran en forma de envidia, violencia, egocentrismo y conflictos en las relaciones ..."
Em fa reflexionar sobre el camí personal ja recorregut però també sobre el que vaig fent. És evident que tots duim una motxilla d'experiències viscudes que pot pesar més o menys segons el que deixam que hi perduri a dins,però més em fa pensar en el present. Ara que sóc mare, que la meva feina em fa tractar contínuament amb vivències de nins i nines, ara penso més que mai cap on he de dirigir les meves energies, els meus esforços, com s'han de dirigir els meus actes.
La filosofia xinesa i per extensió la oriental parla d'aquesta dualitat representant-la a través del símbol del Yin i el Yang.Segons aquest pensament tot està compost de dues forces que són dinàmiques, s'atreuen i es repel·len constantment. Això implica pensar que tot es transforma contínuament, qualsevol idea pot ser considerada com el seu contrari si se la mira des d'un altre punt de vista.
Però passant a l'occident, m'ha cridat l'atenció un article d'opinió que vaig llegir al Diari de Mallorca escrit per en Miguel Lázaro (divendres 25 de febrer) on parlava sobre la violencia. Sobretot em van fer pensar algunes de les idees que allà va exposar i que ara he sel·leccionat per oferir-vos a vosaltres.
" Con demasiada frecuencia olvidamos que descendemos de un mono asesino... No elegimos ni la lotería genética ni el entorno en el cual nos criamos y donde realizamos el aprendizaje emocional,....
Nos programamos en nuestras familias.... La infancia es la factoria de la empatía, del amor, de la compasión, de todos los sentimientos y de muchas experiencias traumáticas... Si prevalece lo positivo, el cuidado y el cariño adquirimos seguridad, confianza y agradecimiento, si prevalece la carencia, el abandono, el maltrato, el miedo o bien un exceso de sobre nutrición infantilizante y sobreprotectora, se generan la desconfianza, la dependencia patológica, el odio y el resentimiento que se proyectaran en forma de envidia, violencia, egocentrismo y conflictos en las relaciones ..."
Em fa reflexionar sobre el camí personal ja recorregut però també sobre el que vaig fent. És evident que tots duim una motxilla d'experiències viscudes que pot pesar més o menys segons el que deixam que hi perduri a dins,però més em fa pensar en el present. Ara que sóc mare, que la meva feina em fa tractar contínuament amb vivències de nins i nines, ara penso més que mai cap on he de dirigir les meves energies, els meus esforços, com s'han de dirigir els meus actes.
dilluns, 28 de febrer del 2011
Oceans
Si teniu oportunitat de veure aquesta pel·lícula no us la perdeu. Gaudireu d'un viatge magnífic pels oceans que conformen el nostre planeta blau.
Les imatges són espectaculars i ens donen la oportunitat de veure la part més desconeguda del planeta (almenys per a mi), la vida sota de l'aigua.
Conservar l'equilibri i disminuir la contaminació en aquest medi esdevé tant important com a la superfície.
Les imatges són espectaculars i ens donen la oportunitat de veure la part més desconeguda del planeta (almenys per a mi), la vida sota de l'aigua.
Conservar l'equilibri i disminuir la contaminació en aquest medi esdevé tant important com a la superfície.
La Terra
Val la pena que coneguem la nostra Terra, la seva riquesa i la seva diversitat. Així, potser, ens podrem adonar de com és d'important que la conservem, que no trenquem el seu equilibri natural.
Aquesta pel·lícula ens mostra a traves d'unes imatges fantàstiques la genialitat del lloc on vivim.
Aquesta pel·lícula ens mostra a traves d'unes imatges fantàstiques la genialitat del lloc on vivim.
Optimisme i il·lusió
En aquests temps tan convulsos i plens d'incerteses val la pena fer un esforç i intentar viure de forma més optimista. Veure sempre el got mig buit no ens facilitarà acabar-lo d'omplir com noltros voldríem.
El psiquiatre Luis Rojas Marcos ens mostra al seu llibre,La força de l'optimisme, com aquest va més enllà d'una simple actitud i pot convertir-se en una energia que ajuda a aconseguir metes, vèncer malalties, resistir la desgràcia i relacionar-nos amb els altres.
Ara bé res ens arriba per art de màgia, la sort s'ha d'anar a buscar, s'ha de creure en les pròpies capacitats i no desanimar-se quan les coses no et surten com esperaves. Aprendre i tornar a recomençar, cercar nous camins si cal. El viatge no acaba mai.
El psiquiatre Luis Rojas Marcos ens mostra al seu llibre,La força de l'optimisme, com aquest va més enllà d'una simple actitud i pot convertir-se en una energia que ajuda a aconseguir metes, vèncer malalties, resistir la desgràcia i relacionar-nos amb els altres.
Ara bé res ens arriba per art de màgia, la sort s'ha d'anar a buscar, s'ha de creure en les pròpies capacitats i no desanimar-se quan les coses no et surten com esperaves. Aprendre i tornar a recomençar, cercar nous camins si cal. El viatge no acaba mai.
dimecres, 16 de febrer del 2011
Frase de la setmana 6
Ens podríem demanar quantes vegades conscientment o inconscient hem jutjat d'alguna forma les persones amb les quals ens relacionam. En moltes ocasions ni ens adonam de quin efecte pot tenir el nostre judici sobre l'altre.
Crec que és important que abans de jutjar aprenguem a cercar quines són les vertaderes raons o circumstàncies que fan que les persones actuem com actuam.
Penso que això és el que vol comunicar aquesta frase...
" Antes de juzgar a una persona, camina tres lunas en sus zapatos"
(Proverbio hindú)
Crec que és important que abans de jutjar aprenguem a cercar quines són les vertaderes raons o circumstàncies que fan que les persones actuem com actuam.
Penso que això és el que vol comunicar aquesta frase...
" Antes de juzgar a una persona, camina tres lunas en sus zapatos"
(Proverbio hindú)
Abraçades salvadores
Seguim amb la idea de les abraçades! Aquestes és ben cert que salven vides. Quin anunci!!!
Gràcies, Antònia, per enviar-me aquesta joia!
Gràcies, Antònia, per enviar-me aquesta joia!
L'amor ha de ser sempre gratuït
Els regals sempre són agradables, però quan el que et regalen són abraçades, es posen en marxa en nosaltres molts mecanismes interns que fan pujar l'estat de satisfacció del nostre cos, de la nostra ment i del nostre cor, es diu que fins i tot poden tenir efectes curatius...
A mesura que anam fent anys, de vegades, deixam de tenir contacte físic uns amb els altres, ja sigui per falta de confiança , per timidesa o per vergonya...De vegades és la pròpia cultura que ens fa pensar que aquests tipus de manifestacions no són adequades...
Sigui com sigui, mirau les cares de les persones d'aquest vídeo i ja em direu què us transmeten.
He de confessar que les abraçades que quasi diàriament jo puc gaudir de na Valentina (de 4t) i de tant en tant de na Joana Mª, són un bàlsam per al meu esperit.Gràcies a les dues!
Us recomano que us animeu a provar-ho
A mesura que anam fent anys, de vegades, deixam de tenir contacte físic uns amb els altres, ja sigui per falta de confiança , per timidesa o per vergonya...De vegades és la pròpia cultura que ens fa pensar que aquests tipus de manifestacions no són adequades...
Sigui com sigui, mirau les cares de les persones d'aquest vídeo i ja em direu què us transmeten.
He de confessar que les abraçades que quasi diàriament jo puc gaudir de na Valentina (de 4t) i de tant en tant de na Joana Mª, són un bàlsam per al meu esperit.Gràcies a les dues!
Us recomano que us animeu a provar-ho
diumenge, 13 de febrer del 2011
El virus de la pressa
Avui, na Joana Mª m'ha fet arribar aquest vídeo d'un programa de TV3 que es diu "Singulars". És un programa que cada dilluns va entrevistant a diverses persones que consideren singulars en els seus àmbits d'acció.
En aquesta ocasió entrevista a Carl Honoré,periodista i escriptor, conegut arreu del món pels seus llibres, "Elogi de la lentitud" i "Bajo presión", i com a principal representant del moviment "slow".
Val la pena aturar una estona i escoltar amb atenció el que ens comunica aquesta persona.
En aquesta ocasió entrevista a Carl Honoré,periodista i escriptor, conegut arreu del món pels seus llibres, "Elogi de la lentitud" i "Bajo presión", i com a principal representant del moviment "slow".
Val la pena aturar una estona i escoltar amb atenció el que ens comunica aquesta persona.
dissabte, 12 de febrer del 2011
Taare Zameen Par
Aquesta és una pel·lícula hindú que exposa el cas d'un nin de vuit anys, Ishaan,amb greus problemes d'estudi. No atén a l'escola i les seves tasques escolars són un desastre.
Un dia engana als seus pares i en lloc d'anar a l'escola se'n va a passejar per la ciutat. Els seus pares llavors decideixen ingresar-lo en un internat.
Allà no millora, però amb l'arribada d'un nou professor tots es faran conscients del seu vertader problema.
divendres, 11 de febrer del 2011
Frase de la setmana 5
Avui us deixo algunes de les frases més cèlebres d'un personatge ben especial. Es tracta de Groucho Marx.
Aquí les teniu.
"Si eres capaz de hablar sin parar, al final te saldrá algo gracioso, brillante e inteligente."
"Parad el mundo que me bajo."
"Todo lo que soy se lo debo a mi bisabuelo, el viejo Cyrus Tecumseh Flywheel. Si aún viviera, el mundo entero hablaría de él. ¿Que por qué? Por que si estuviera vivo tendría ciento cuarenta años."
"Solo hay una forma de saber si un hombre es honesto: preguntárselo. Y si responde "sí", sabes que es un corrupto."
Aquí les teniu.
"Si eres capaz de hablar sin parar, al final te saldrá algo gracioso, brillante e inteligente."
"Parad el mundo que me bajo."
"Todo lo que soy se lo debo a mi bisabuelo, el viejo Cyrus Tecumseh Flywheel. Si aún viviera, el mundo entero hablaría de él. ¿Que por qué? Por que si estuviera vivo tendría ciento cuarenta años."
"Solo hay una forma de saber si un hombre es honesto: preguntárselo. Y si responde "sí", sabes que es un corrupto."
Las tortugas también vuelan
Aquesta és una pel·lícula que fa reflexionar a l'espectador sobre les injustícies de la guerra sobre les persones innocents.Mostra la misèria absoluta que domina aquesta zona de la terra i es mostra pessimista sobre el futur , ja que no pareix trobar cap sol·lució al problema.
Principalment mostra les condicions de vida d'un grup de nins d'un campament de refugiats al Kurdistan en el començament del derrocament de Sadam Hussein per les tropes nordamericanes.
El tema exposat és el de la infantesa afectada pels conflictes armats i la protecció dels seus drets.
És una història de com sobreviuen els nins i nines en una situació límit, en un context de conflicte bèlic i de subdesenvolupament agut.
Principalment mostra les condicions de vida d'un grup de nins d'un campament de refugiats al Kurdistan en el començament del derrocament de Sadam Hussein per les tropes nordamericanes.
El tema exposat és el de la infantesa afectada pels conflictes armats i la protecció dels seus drets.
És una història de com sobreviuen els nins i nines en una situació límit, en un context de conflicte bèlic i de subdesenvolupament agut.
Realment el món
Ja sabeu que en aquest bloc anam reflexionam sovint sobre l'estat de les coses al món. Hi ha un anunci que m'ha fet posar en marxa la materia grisa del meu cervell sobre aquesta qüestió. No és ni menys ni manco que el darrer anunci de la coca-cola. Per si no l'heu vist us el penjo aquí perquè el pugueu conèixer.
I què és el que jo penso sobre això? Que tot anunci d'una marca comercial en concret l'única finalitat certa que té és la de vendre millor el seu producte.
Que si tot el doblers que es gasten en anuncis se'ls gastassin en millorar el món , el món seria un poc millor.
Que l'únic interès que pot tenir aquest anunci és únicament publicitari, com anunci ben fet, que enganxa i que pot fer relacionar a la gent el fet que tot el que és bo es relaciona amb el consum d'un producte en concret que és, en aquest cas, la coca-cola.
Que es poden aconseguir millores reals en la vida de les persones que ho necessiten essent padrins d'alguna fundació com la de Vicenç Ferrer que no bevent coca-cola!
Que voleu que us digui, això és el que penso, i m'agradaria rebre les vostres opinions i visions d'aquest fet.
I si resulta que l'anunci fa que la gent es faci conscient de les necessitats d'aquest món, benvingut sigui.
I què és el que jo penso sobre això? Que tot anunci d'una marca comercial en concret l'única finalitat certa que té és la de vendre millor el seu producte.
Que si tot el doblers que es gasten en anuncis se'ls gastassin en millorar el món , el món seria un poc millor.
Que l'únic interès que pot tenir aquest anunci és únicament publicitari, com anunci ben fet, que enganxa i que pot fer relacionar a la gent el fet que tot el que és bo es relaciona amb el consum d'un producte en concret que és, en aquest cas, la coca-cola.
Que es poden aconseguir millores reals en la vida de les persones que ho necessiten essent padrins d'alguna fundació com la de Vicenç Ferrer que no bevent coca-cola!
Que voleu que us digui, això és el que penso, i m'agradaria rebre les vostres opinions i visions d'aquest fet.
I si resulta que l'anunci fa que la gent es faci conscient de les necessitats d'aquest món, benvingut sigui.
dimarts, 8 de febrer del 2011
Les nostres emocions
Quines són les coses que provoquen en nosaltres certes emocions? Necessitam aquestes emocions per sentir-nos vius? Tenen aquestes alguna influència sobre la nostra racionalitat?
Aquestes i altres preguntes em fan encetar aquesta nova secció.
Tots, inclosos aquells que no ho confessen o no en són conscients, estam sotmesos a les emocions. De nosaltres depèn que sapiguem reconèixer-les, comprendre-les i manejar-les, per aprendre a viure de manera més saludable.
Hi ha un nou llibre a la prestatgeria, "La danza de las emociones", que descriu algunes de les emocions que més es produeixen en les persones. Aquí us deixo algunes ratlles d'aquest llibre a mode de presentació.
" Un viento frío y cruel invade la médula de los huesos: es el miedo.
Una caterva de demonios acosan a sangre y fuego hasta la destrucción: son la ira y la cólera.
Un veneno lento y letal que corroe las vísceras: es la culpa.
Una gangrena que lo pudre todo: son los celos.
Una sombra plomiza que aplasta y destruye: es la tristeza.
Pero...
Al alba, la sonrisa de un niño ilumina más que el sol: es la ternura.
Unos ojos claman al cielo de besos y hermosura: es el amor.
Risas y cascabeles prenden en fiestas y corazones: es la alegría.
Un alma que se limpia con el agua de la reconciliación: es el perdón.
Unas son dolor y amargura; otras vida y dicha."
Aquestes i altres preguntes em fan encetar aquesta nova secció.
Tots, inclosos aquells que no ho confessen o no en són conscients, estam sotmesos a les emocions. De nosaltres depèn que sapiguem reconèixer-les, comprendre-les i manejar-les, per aprendre a viure de manera més saludable.
Hi ha un nou llibre a la prestatgeria, "La danza de las emociones", que descriu algunes de les emocions que més es produeixen en les persones. Aquí us deixo algunes ratlles d'aquest llibre a mode de presentació.
" Un viento frío y cruel invade la médula de los huesos: es el miedo.
Una caterva de demonios acosan a sangre y fuego hasta la destrucción: son la ira y la cólera.
Un veneno lento y letal que corroe las vísceras: es la culpa.
Una gangrena que lo pudre todo: son los celos.
Una sombra plomiza que aplasta y destruye: es la tristeza.
Pero...
Al alba, la sonrisa de un niño ilumina más que el sol: es la ternura.
Unos ojos claman al cielo de besos y hermosura: es el amor.
Risas y cascabeles prenden en fiestas y corazones: es la alegría.
Un alma que se limpia con el agua de la reconciliación: es el perdón.
Unas son dolor y amargura; otras vida y dicha."
Viatge per les emocions
Us convido des d'aquest bloc a iniciar un viatge nou, un recorregut per un ampli ventall d'emocions.
En què consistirà aquest viatge? No ho sé, encara (ja em puc espabilar).
Com viatjarem? Tampoc ho sé, però segur que trobarem la millor forma d'avançar.
Què hi trobarem pel camí? Cadascú es pot crear les seves pròpies expectatives, però jo esper gaudir de nous aprenentatges compartits, qui sap si respostes que fa molt temps cercàvem,...
Per què hauríem de començar aquest nou viatge? Per respondre aquesta pregunta només se m'acudeix una pregunta nova: no estem sempre en marxa?
Au, idò, no cal enderrerir més la partida! Ha arribat l'hora de partir!
En què consistirà aquest viatge? No ho sé, encara (ja em puc espabilar).
Com viatjarem? Tampoc ho sé, però segur que trobarem la millor forma d'avançar.
Què hi trobarem pel camí? Cadascú es pot crear les seves pròpies expectatives, però jo esper gaudir de nous aprenentatges compartits, qui sap si respostes que fa molt temps cercàvem,...
Per què hauríem de començar aquest nou viatge? Per respondre aquesta pregunta només se m'acudeix una pregunta nova: no estem sempre en marxa?
Au, idò, no cal enderrerir més la partida! Ha arribat l'hora de partir!
diumenge, 6 de febrer del 2011
Billy Elliot
Billy Elliot és una pel·lícula anglesa de l'any 2000. Tracta de la història d'un nin d'onze anys, fill d'un miner del nord d'Anglaterra, que lluitarà per un somni que canviarà la vida de tots els que estan al seu voltant.
Altament recomenable per a qui li agradi la dansa.
Altament recomenable per a qui li agradi la dansa.
divendres, 4 de febrer del 2011
Frase de la setmana 4
Aquí teniu una nova entrega de la frase de la setmana. Aquesta vegada m'he decidit per una frase que, al meu entendre, és un crit a l'esperança. L'esperança en la capacitat de canvi de l'ésser humà.
Ens costa tant de vegades canviar costums, rutines, maneres de fer, maneres de pensar,...Altres vegades el que ens costa és tenir les nostres pròpies opinions o conviccions i ens és més còmode fer o seguir el que fan els altres.
Cadascú de nosaltres podem decidir què volem pensar , com volem actuar i en definitiva què i com volem ser. Inclús tenim el dret a canviar i avançar per noves rutes per aconseguir nous resultats.
"Si cerques resultats diferents no facis sempre el mateix."
Crec que aquest fragment de la pel·lícula "El club de los poetas muertos" descriu bastant bé la idea anterior.
Ens costa tant de vegades canviar costums, rutines, maneres de fer, maneres de pensar,...Altres vegades el que ens costa és tenir les nostres pròpies opinions o conviccions i ens és més còmode fer o seguir el que fan els altres.
Cadascú de nosaltres podem decidir què volem pensar , com volem actuar i en definitiva què i com volem ser. Inclús tenim el dret a canviar i avançar per noves rutes per aconseguir nous resultats.
"Si cerques resultats diferents no facis sempre el mateix."
Crec que aquest fragment de la pel·lícula "El club de los poetas muertos" descriu bastant bé la idea anterior.
dimarts, 1 de febrer del 2011
El club de los poetas muertos
Un grup d'alumnes d'un estricte col·legi privat descobriran la poesia, el significat de l'expressió "Carpe Diem" i la importància de perseguir els somnis, gràcies a un excèntric professor que desperta les seves ments mitjançant mètodes poc convencionals.
dijous, 27 de gener del 2011
Los chicos del coro
Les pel·lícules ens poden agradar per molts motius diferents. Hi ha pel·lícules que ens han captivat per la seva banda sonora (aquesta n'és una), altres perquè ens descriuen situacions que ens són conegudes i ens sentim identificats, altres perquè hi ha un treball dels personatges molt ben conseguit, altres perquè ens fan somniar i fins i tot altres que ens fan passar por.
Si ens hi fixam les pel·lícules que més recordam són les que han provocat en nosaltres algun tipus d'emoció tan si era positiva com negativa.
El que més destaca d'aquesta pel·lícula francesa és la seva banda sonora. Al 2005 va guanyar , entre altres premis, l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa i l'Oscar a la millor cançó.
Aquí us en deixo un tast...
Si ens hi fixam les pel·lícules que més recordam són les que han provocat en nosaltres algun tipus d'emoció tan si era positiva com negativa.
El que més destaca d'aquesta pel·lícula francesa és la seva banda sonora. Al 2005 va guanyar , entre altres premis, l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa i l'Oscar a la millor cançó.
Aquí us en deixo un tast...
Frase de la setmana 3
Aquesta me l'ha feta arribar na Montserrat Sobrevies. Gràcies!!
Com ella diu és magnífica i ens condueix a reflexionar sobre les nostres pròpies actuacions envers la societat en la qual vivim.
Què feim quan ens topam amb alguna injustícia? Fem de simples espectadors? Ens implicam si els perjudicats no som directament nosaltres? I a l'escola com encaram els conflictes?
Poden sorgir moltes preguntes d'aquesta frase i això diuen que és bo. M'agrada pensar que compartir preguntes i respostes ens ajuda a avançar.
"No em preocupa el crit dels violents, ni dels corruptes, ni dels deshonests ni d'aquells que no tenen ètica.
El que més em preocupa és el silenci dels bons."
Martin Luther King
Com ella diu és magnífica i ens condueix a reflexionar sobre les nostres pròpies actuacions envers la societat en la qual vivim.
Què feim quan ens topam amb alguna injustícia? Fem de simples espectadors? Ens implicam si els perjudicats no som directament nosaltres? I a l'escola com encaram els conflictes?
Poden sorgir moltes preguntes d'aquesta frase i això diuen que és bo. M'agrada pensar que compartir preguntes i respostes ens ajuda a avançar.
"No em preocupa el crit dels violents, ni dels corruptes, ni dels deshonests ni d'aquells que no tenen ètica.
El que més em preocupa és el silenci dels bons."
Martin Luther King
dimecres, 26 de gener del 2011
Polseres vermelles
Aquest és el nom d'una nova sèrie que va començar dilluns 24 de gener a TV3. Està feta a partir del guió escrit per Albert Espinosa, del qual hi ha un llibre penjat a la prestatgeria d'aquest bloc,El món groc. Millor que jutgeu voltros mateixos, però jo he de dir que me va agradar molt el primer capítol.
dijous, 20 de gener del 2011
Flipar en colores
Aquí teniu un nou programa de "Redes", de n'Eduard Punset.
Ens convida a conèixer i reflexionar sobre com percebem el món que ens rodeja. Els estudis dels neurocientífics ens ajuden a entendre perquè cadascú veu el món a la seva manera.
Crec que és adequat aquí recordar aquella frase famosa que va escriure un poeta espanyol del Romanticisme, Ramón de Campoamor, que diu:
" En este mundo traidor nada es verdad ni mentira, todo es según el color del cristal con que se mira"
Ens convida a conèixer i reflexionar sobre com percebem el món que ens rodeja. Els estudis dels neurocientífics ens ajuden a entendre perquè cadascú veu el món a la seva manera.
Crec que és adequat aquí recordar aquella frase famosa que va escriure un poeta espanyol del Romanticisme, Ramón de Campoamor, que diu:
" En este mundo traidor nada es verdad ni mentira, todo es según el color del cristal con que se mira"
Frase de la setmana 2
Aquí teniu un altre entrega de la frase de la setmana. Aquesta vegada n'he triat una que m'agrada especialment ja que em fa reflexionar sobre la relació entre el donar i el rebre.
Patch Adams
Aquesta pel·lícula esta basada sobre un personatge real que es diu Doherty Hunter "Patch" Adams que és un metge americà, activista social i escriptor. Cada any organitza un grup de voluntaris de tot el món per viatjar a distints països vestits de pallassos en un esforç per dur l'humor a orfes, pacients i altres persones.
Nova secció: Recomenació de pel·lícules !!
Aquí teniu un trosset d'una pel·lícula que es diu "Cadena de favores". En aquesta pel·lícula un nin imagina un sistema per millorar el món.
diumenge, 16 de gener del 2011
Frase de la setmana 1
Aquí teniu la primera frase d'un apartat que acaba de començar en aquest bloc. Cada setmana penjaré una frase que pugui servir per seguir reflexionant sobre aspectes diferents de la nostra existència. M'agradaria poder compartir entre tots els lectors d'aquest bloc les idees que encengui la lectura d'aquestes frases. Si més no, esper que serveixi de motiu de recerca i enriquiment. Salut a tothom!!
"En aquesta vida hem de ser solució, no problema".
PD: Gràcies, Antònia Ròdenas, per fer-me arribar aquesta frase i moltes més, que han fet que se m'acudís començar aquest apartat.
"En aquesta vida hem de ser solució, no problema".
PD: Gràcies, Antònia Ròdenas, per fer-me arribar aquesta frase i moltes més, que han fet que se m'acudís començar aquest apartat.
divendres, 14 de gener del 2011
Consumisme
Ara he decidit que regularment us aniré penjant algun programa de "REDES", fet per Eduard Punset. Avui he seleccionat un programa que es va emetre el gener del 2010. Explica com, de vegades, tenir massa per elegir pot resultar un vertader problema. Per això el programa es titula "Por qué más es menos?"
És molt interessant i clarificador.
Després cadascú que tregui les seves pròpies conclusions i, si ho troba necessari, prengui les decisions de canvi o no que cregui necessàries. Perquè d'això es tracta , d'aprendre per ser capaços de canviar.
És molt interessant i clarificador.
Després cadascú que tregui les seves pròpies conclusions i, si ho troba necessari, prengui les decisions de canvi o no que cregui necessàries. Perquè d'això es tracta , d'aprendre per ser capaços de canviar.
dijous, 13 de gener del 2011
Autisme
He trobat un vídeo preciós que explica de forma molt senzilla i ens facilita entendre com són, com viuen , com percebeixen les persones amb autisme. De vegades posar-se a la pell dels altres és tan difícil ....
Esper que ens ajudi a entendre als que tenim al nostre costat.
Esper que ens ajudi a entendre als que tenim al nostre costat.
Dret a la diferència
Cada una de totes les persones que habiten aquest món són diferents. Avançar en l'autoconeixement de la pròpia personalitat no és feina fàcil. Luis Rojas Marcos al seu llibre, "L'autoestima", ens descriu dues condicions necessàries perquè els éssers humans ens puguem valorar. La primera és ser conscients de nosaltres mateixos. La segona és la capacitat d'introspecció, que, unida a la memòria i al llenguatge, ens permet identificar, entendre i explicar les nostres emocions, pensaments i actes, i les seves conseqüències. També explica la influència que exerceix en la creació del nostre "jo" l'equipatge genètic que portem en venir al món, els vincles afectius de la infantesa, les opinions dels altres, els valors socials i les normes culturals.
En un dels capítols del seu llibre explica com la societat pot estigmatizar de forma simbòlica les persones o els grups que considera inferiors a nivell físic, mental o moral, o simplement que són diferents. La noció negativa "dels altres" incideix en la construcció del concepte d'un mateix.
Per reflexionar sobre com som de diferents i com ens feim sentir uns als altres donada les nostres inevitables diferències us deixo aquest vídeo.
En un dels capítols del seu llibre explica com la societat pot estigmatizar de forma simbòlica les persones o els grups que considera inferiors a nivell físic, mental o moral, o simplement que són diferents. La noció negativa "dels altres" incideix en la construcció del concepte d'un mateix.
Per reflexionar sobre com som de diferents i com ens feim sentir uns als altres donada les nostres inevitables diferències us deixo aquest vídeo.
divendres, 7 de gener del 2011
Comença un nou any!
El temps , ja se sap, va passant. Un any s'acaba i en comença un de nou. Apart de reflexionar sobre el pas del temps no estaria malament que ens aturem a pensar sobre allò que fa possible que la nostra vida existeixi i segueixi existint any rere any. Si voleu saber de què estic parlant llegiu aquesta carta molt clarificadora i directa a les nostres conciències.
Per cert desitjo que tingueu un bon any 2011, siau feliços!!
Per cert desitjo que tingueu un bon any 2011, siau feliços!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)