Oceans

Si teniu oportunitat de veure aquesta pel·lícula no us la perdeu. Gaudireu d'un viatge magnífic pels oceans que conformen el nostre planeta blau.
Les imatges són espectaculars i ens donen la oportunitat de veure la part més desconeguda del planeta (almenys per a mi), la vida sota de l'aigua.
Conservar l'equilibri i disminuir la contaminació en aquest medi esdevé tant important com a la superfície.

La Terra

Val la pena que coneguem la nostra Terra, la seva riquesa i la seva diversitat. Així, potser, ens podrem adonar de com és d'important que la conservem, que no trenquem el seu equilibri natural.
Aquesta pel·lícula ens mostra a traves d'unes imatges fantàstiques la genialitat del lloc on vivim.

Optimisme i il·lusió

En aquests temps tan convulsos i plens d'incerteses val la pena fer un esforç i intentar viure de forma més optimista. Veure sempre el got mig buit no ens facilitarà acabar-lo d'omplir com noltros voldríem.
El psiquiatre Luis Rojas Marcos ens mostra al seu llibre,La força de l'optimisme, com aquest va més enllà d'una simple actitud i pot convertir-se en una energia que ajuda a aconseguir metes, vèncer malalties, resistir la desgràcia i relacionar-nos amb els altres.
Ara bé res ens arriba per art de màgia, la sort s'ha d'anar a buscar, s'ha de creure en les pròpies capacitats i no desanimar-se quan les coses no et surten com esperaves. Aprendre i tornar a recomençar, cercar nous camins si cal. El viatge no acaba mai.

Frase de la setmana 6

Ens podríem demanar quantes vegades conscientment o inconscient hem jutjat d'alguna forma les persones amb les quals ens relacionam. En moltes ocasions ni ens adonam de quin efecte pot tenir el nostre judici sobre l'altre.
Crec que és important que abans de jutjar aprenguem a cercar quines són les vertaderes raons o circumstàncies que fan que les persones actuem com actuam.
Penso que això és el que vol comunicar aquesta frase...

" Antes de juzgar a una persona, camina tres lunas en sus zapatos"

(Proverbio hindú)

Abraçades salvadores

Seguim amb la idea de les abraçades! Aquestes és ben cert que salven vides. Quin anunci!!!
Gràcies, Antònia, per enviar-me aquesta joia!

L'amor ha de ser sempre gratuït

Els regals sempre són agradables, però quan el que et regalen són abraçades, es posen en marxa en nosaltres molts mecanismes interns que fan pujar l'estat de satisfacció del nostre cos, de la nostra ment i del nostre cor, es diu que fins i tot poden tenir efectes curatius...
A mesura que anam fent anys, de vegades, deixam de tenir contacte físic uns amb els altres, ja sigui per falta de confiança , per timidesa o per vergonya...De vegades és la pròpia cultura que ens fa pensar que aquests tipus de manifestacions no són adequades...
Sigui com sigui, mirau les cares de les persones d'aquest vídeo i ja em direu què us transmeten.
He de confessar que les abraçades que quasi diàriament jo puc gaudir de na Valentina (de 4t) i de tant en tant de na Joana Mª, són un bàlsam per al meu esperit.Gràcies a les dues!
Us recomano que us animeu a provar-ho

El virus de la pressa

Avui, na Joana Mª m'ha fet arribar aquest vídeo d'un programa de TV3 que es diu "Singulars". És un programa que cada dilluns va entrevistant a diverses persones que consideren singulars en els seus àmbits d'acció.
En aquesta ocasió entrevista a Carl Honoré,periodista i escriptor, conegut arreu del món pels seus llibres, "Elogi de la lentitud" i "Bajo presión", i com a principal representant del moviment "slow".
Val la pena aturar una estona i escoltar amb atenció el que ens comunica aquesta persona.

Taare Zameen Par

Aquesta és una pel·lícula hindú que exposa el cas d'un nin de vuit anys, Ishaan,amb greus problemes d'estudi. No atén a l'escola i les seves tasques escolars són un desastre.
Un dia engana als seus pares i en lloc d'anar a l'escola se'n va a passejar per la ciutat. Els seus pares llavors decideixen ingresar-lo en un internat.
Allà no millora, però amb l'arribada d'un nou professor tots es faran conscients del seu vertader problema.

Frase de la setmana 5

Avui us deixo algunes de les frases més cèlebres d'un personatge ben especial. Es tracta de Groucho Marx.



Aquí les teniu.

"Si eres capaz de hablar sin parar, al final te saldrá algo gracioso, brillante e inteligente."

"Parad el mundo que me bajo."

"Todo lo que soy se lo debo a mi bisabuelo, el viejo Cyrus Tecumseh Flywheel. Si aún viviera, el mundo entero hablaría de él. ¿Que por qué? Por que si estuviera vivo tendría ciento cuarenta años."

"Solo hay una forma de saber si un hombre es honesto: preguntárselo. Y si responde "sí", sabes que es un corrupto."

Las tortugas también vuelan

Aquesta és una pel·lícula que fa reflexionar a l'espectador sobre les injustícies de la guerra sobre les persones innocents.Mostra la misèria absoluta que domina aquesta zona de la terra i es mostra pessimista sobre el futur , ja que no pareix trobar cap sol·lució al problema.
Principalment mostra les condicions de vida d'un grup de nins d'un campament de refugiats al Kurdistan en el començament del derrocament de Sadam Hussein per les tropes nordamericanes.
El tema exposat és el de la infantesa afectada pels conflictes armats i la protecció dels seus drets.
És una història de com sobreviuen els nins i nines en una situació límit, en un context de conflicte bèlic i de subdesenvolupament agut.

Realment el món

Ja sabeu que en aquest bloc anam reflexionam sovint sobre l'estat de les coses al món. Hi ha un anunci que m'ha fet posar en marxa la materia grisa del meu cervell sobre aquesta qüestió. No és ni menys ni manco que el darrer anunci de la coca-cola. Per si no l'heu vist us el penjo aquí perquè el pugueu conèixer.



I què és el que jo penso sobre això? Que tot anunci d'una marca comercial en concret l'única finalitat certa que té és la de vendre millor el seu producte.
Que si tot el doblers que es gasten en anuncis se'ls gastassin en millorar el món , el món seria un poc millor.
Que l'únic interès que pot tenir aquest anunci és únicament publicitari, com anunci ben fet, que enganxa i que pot fer relacionar a la gent el fet que tot el que és bo es relaciona amb el consum d'un producte en concret que és, en aquest cas, la coca-cola.
Que es poden aconseguir millores reals en la vida de les persones que ho necessiten essent padrins d'alguna fundació com la de Vicenç Ferrer que no bevent coca-cola!
Que voleu que us digui, això és el que penso, i m'agradaria rebre les vostres opinions i visions d'aquest fet.
I si resulta que l'anunci fa que la gent es faci conscient de les necessitats d'aquest món, benvingut sigui.

Les nostres emocions

Quines són les coses que provoquen en nosaltres certes emocions? Necessitam aquestes emocions per sentir-nos vius? Tenen aquestes alguna influència sobre la nostra racionalitat?
Aquestes i altres preguntes em fan encetar aquesta nova secció.
Tots, inclosos aquells que no ho confessen o no en són conscients, estam sotmesos a les emocions. De nosaltres depèn que sapiguem reconèixer-les, comprendre-les i manejar-les, per aprendre a viure de manera més saludable.
Hi ha un nou llibre a la prestatgeria, "La danza de las emociones", que descriu algunes de les emocions que més es produeixen en les persones. Aquí us deixo algunes ratlles d'aquest llibre a mode de presentació.

" Un viento frío y cruel invade la médula de los huesos: es el miedo.
Una caterva de demonios acosan a sangre y fuego hasta la destrucción: son la ira y la cólera.
Un veneno lento y letal que corroe las vísceras: es la culpa.
Una gangrena que lo pudre todo: son los celos.
Una sombra plomiza que aplasta y destruye: es la tristeza.

Pero...
Al alba, la sonrisa de un niño ilumina más que el sol: es la ternura.
Unos ojos claman al cielo de besos y hermosura: es el amor.
Risas y cascabeles prenden en fiestas y corazones: es la alegría.
Un alma que se limpia con el agua de la reconciliación: es el perdón.

Unas son dolor y amargura; otras vida y dicha."

Viatge per les emocions

Us convido des d'aquest bloc a iniciar un viatge nou, un recorregut per un ampli ventall d'emocions.
En què consistirà aquest viatge? No ho sé, encara (ja em puc espabilar).
Com viatjarem? Tampoc ho sé, però segur que trobarem la millor forma d'avançar.
Què hi trobarem pel camí? Cadascú es pot crear les seves pròpies expectatives, però jo esper gaudir de nous aprenentatges compartits, qui sap si respostes que fa molt temps cercàvem,...
Per què hauríem de començar aquest nou viatge? Per respondre aquesta pregunta només se m'acudeix una pregunta nova: no estem sempre en marxa?
Au, idò, no cal enderrerir més la partida! Ha arribat l'hora de partir!

Billy Elliot

Billy Elliot és una pel·lícula anglesa de l'any 2000. Tracta de la història d'un nin d'onze anys, fill d'un miner del nord d'Anglaterra, que lluitarà per un somni que canviarà la vida de tots els que estan al seu voltant.
Altament recomenable per a qui li agradi la dansa.

Frase de la setmana 4

Aquí teniu una nova entrega de la frase de la setmana. Aquesta vegada m'he decidit per una frase que, al meu entendre, és un crit a l'esperança. L'esperança en la capacitat de canvi de l'ésser humà.
Ens costa tant de vegades canviar costums, rutines, maneres de fer, maneres de pensar,...Altres vegades el que ens costa és tenir les nostres pròpies opinions o conviccions i ens és més còmode fer o seguir el que fan els altres.
Cadascú de nosaltres podem decidir què volem pensar , com volem actuar i en definitiva què i com volem ser. Inclús tenim el dret a canviar i avançar per noves rutes per aconseguir nous resultats.

"Si cerques resultats diferents no facis sempre el mateix."

Crec que aquest fragment de la pel·lícula "El club de los poetas muertos" descriu bastant bé la idea anterior.

El club de los poetas muertos

Un grup d'alumnes d'un estricte col·legi privat descobriran la poesia, el significat de l'expressió "Carpe Diem" i la importància de perseguir els somnis, gràcies a un excèntric professor que desperta les seves ments mitjançant mètodes poc convencionals.