Molt sovint quan alguna cosa no surt com nosaltres voldríem tenim la tendència de cercar la causa a un lloc extern. Tot allò que no ens agrada és culpa dels "altres" o de les circumstàncies,les quals, clar, no depenen de nosaltres.
Si no trobam allò que estam cercant és perquè "algú" ens ho ha canviat de lloc o ens ho ha agafat, no perquè nosaltres no recordem on ho havíem posat.
Aquesta tendència de cercar culpables a tot el que no ens funciona està molt estesa. De vegades això només serveix per el·ludir la nostra pròpia responsabilitat en el devenir de la nostra existència.
Hem d'aprendre a reconèixer les nostres errades per aprendre d'elles, poder rectificar i canviar. Associada en aquesta idea hi ha la d'aprendre a perdonar-nos i per extensió perdonar als altres les seves incorreccions.
Crec que el més aconsellable seria ser capaç de trobar l'equilibri entre l'exigència i el perdó.
divendres, 25 de març del 2011
dimecres, 23 de març del 2011
La Terra
Aquí teniu un tràiler d'una pel·lícula fantàstica de la BBC sobre el nostre planeta amb imatges impressionants .
dissabte, 19 de març del 2011
21 de març
Aquesta és la data que s'ha marcat per celebrar el Dia Internacional contra el Racisme i la Xenofòbia. Aquí us deixo un vídeo ple de contrasts on es mostra una realitat existent.
Frase de la setmana 8
"Hay personas que transforman el sol en una simple mancha amarilla, pero hay también quienes hacen de una simple mancha amarilla el propio sol."
divendres, 18 de març del 2011
La bellesa desapercebuda
De vegades ens creuam amb vertaderes joies i no les sabem apreciar. La veritable essència del talent no ve donada per la persona, el lloc o el moment en què succeeix.
Estam influenciats pels prejudicis a l'hora d'apreciar i donar valor a tot el que ens rodeja.
Saber descobrir l'atractiu de les coses petites pot esdevenir tot un art.
Estam influenciats pels prejudicis a l'hora d'apreciar i donar valor a tot el que ens rodeja.
Saber descobrir l'atractiu de les coses petites pot esdevenir tot un art.
Descubriendo a Forrester
Aquí teniu una nova recomanació cinèfila. Es tracta d'una pel·lícula plena d'encant on es mostra l'essència de la vertadera amistat.
Un jove de color, de família sense recursos, resident al Bronx, amb una intel·ligència extraordinària, aconseguirà una beca per estudiar en una escola d'elit. Destaca el seu talent i interès per la literatura,tant pel que fa a les seves lectures com als seus escrits.
Per acompanyar-lo en el seu camí coneixarà, de forma fortuita, un famós, però excèntric escriptor. Tots dos s'ajudaran mútuament començant una amistat basada en la confiança la generositat i el respecte.
Un jove de color, de família sense recursos, resident al Bronx, amb una intel·ligència extraordinària, aconseguirà una beca per estudiar en una escola d'elit. Destaca el seu talent i interès per la literatura,tant pel que fa a les seves lectures com als seus escrits.
Per acompanyar-lo en el seu camí coneixarà, de forma fortuita, un famós, però excèntric escriptor. Tots dos s'ajudaran mútuament començant una amistat basada en la confiança la generositat i el respecte.
dilluns, 14 de març del 2011
Nou contracte social del segle XXI
Altres vegades he penjat missatges que ens ajudin a ser positius, a veure la posibilitat de seguir amb l'esperança d'un món millor. Però és cert que els resultats no arriben per art de màgia.
Aquí us deixo uná presentació que pot semblar negativa. De fet, es tracta d'una amarga reflexió sobre l'actual estat de la societat.
Per si de cas abans de signar cap contracte haurem de llegir amb atenció totes les condicions i ser conscients del que signam.
És important reflexionar tant sobre el què feim com el què no feim.
Aquí us deixo uná presentació que pot semblar negativa. De fet, es tracta d'una amarga reflexió sobre l'actual estat de la societat.
Per si de cas abans de signar cap contracte haurem de llegir amb atenció totes les condicions i ser conscients del que signam.
És important reflexionar tant sobre el què feim com el què no feim.
dimecres, 9 de març del 2011
Emocions: la vergonya i la por
Vaig dir que parlaria sobre emocions i la veritat és que no sabia com envestir un tema tan complicat i alhora tan imprescindible. Pel camí, però, vaig trobant materials molt interessants, com aquest que m'ha arribat a traves de na Guida (gràcies, un altra vegada).
Què és el que ens fa sentir tan sovint insatisfets en les nostres vides? Què esperam? Què feim? Quins són els murs que ens construim nosaltres mateixos? Per què no connectam?
Crec que en aquest vídeo es troben respostes a partir de l'observació del què pensen les persones i de com actuen.
La por i la vergonya = dues grans barreres. Lluitar-hi acceptant les pròpies imperfeccions, llarg camí per recórrer, però necessari.
Què és el que ens fa sentir tan sovint insatisfets en les nostres vides? Què esperam? Què feim? Quins són els murs que ens construim nosaltres mateixos? Per què no connectam?
Crec que en aquest vídeo es troben respostes a partir de l'observació del què pensen les persones i de com actuen.
La por i la vergonya = dues grans barreres. Lluitar-hi acceptant les pròpies imperfeccions, llarg camí per recórrer, però necessari.
diumenge, 6 de març del 2011
Park Vigeland
Si mai teniu oportunitat d'anar a Oslo, Noruega, no deixeu de visitar el Park Vigeland. És un parc dissenyat per Gustav Vigeland que compta amb 212 escultures de bronze i granit que representen diferents emocions i etapes de la vida representades mitjançant figures nues de grans dimensions.
Pot ser interessant observar-les tot anant reflexionant sobre les emocions que expressen o que provoquen en l'observador.
Aquí en teniu unes imatges.
Pot ser interessant observar-les tot anant reflexionant sobre les emocions que expressen o que provoquen en l'observador.
Aquí en teniu unes imatges.
Res és el que pareix
Aquí us deixo una mostra de la magnífica obra d'un artista mexicà, Octavio Ocampo. Els seus quadres es poden observar per llarg temps ja que sempre vas descobrint mil detalls amagats a primera vista. Conviden a la contemplació tranquil·la i esdevenen un sac de sorpreses que van sorgint contínuament a mesura que la nostra atenció es va centrant.
Esper que us agradi tant com m'agraden a mi. Que ho disfruteu!
Esper que us agradi tant com m'agraden a mi. Que ho disfruteu!
La vida es bella
Estava llegint el llibre de Luis Rojas Marcos, La força de l'optimisme, quan un fragment m'ha fet pensar amb aquesta pel·lícula tan magnífica.
El psiquiatre explica alguns experiments fets per diversos científics que venien a demostrar com la desesperança es pot aprendre. Tant amb animals com amb persones, segons el que se'ls fa creure, es poden fer desenvolupar conductes i reaccions molt diferents. Pel que fa a això en Luis Rojas diu ..."està comprovat que les persones que consideren que tenen el control encara que això sigui fantasia, s'enfronten més positivament als problemes .... el sentiment persistent d'indefensió en situacions d'adversitat soscava l'esperança, entenebreix la perspectiva de la vida i afecta l'optimisme de les persones."
I crec que ha estat la paraula fantasia la clau que m'ha fet pensar amb aquesta pel·lícula perquè són la fantasia i la màgia les que la converteixen en un cant a l'esperança i a la superació d'uns fets del tot dramàtics.
El psiquiatre explica alguns experiments fets per diversos científics que venien a demostrar com la desesperança es pot aprendre. Tant amb animals com amb persones, segons el que se'ls fa creure, es poden fer desenvolupar conductes i reaccions molt diferents. Pel que fa a això en Luis Rojas diu ..."està comprovat que les persones que consideren que tenen el control encara que això sigui fantasia, s'enfronten més positivament als problemes .... el sentiment persistent d'indefensió en situacions d'adversitat soscava l'esperança, entenebreix la perspectiva de la vida i afecta l'optimisme de les persones."
I crec que ha estat la paraula fantasia la clau que m'ha fet pensar amb aquesta pel·lícula perquè són la fantasia i la màgia les que la converteixen en un cant a l'esperança i a la superació d'uns fets del tot dramàtics.
divendres, 4 de març del 2011
Quien soy deja huella
Aquesta presentació me la va fer arribar algú estimat i em va emocionar tant que penso que val la pena compartir-la amb tots vosaltres.
Tots conscientment o de forma inconscient deixam part de nosaltres en les persones amb les que ens creuam.
Jo reconec en mi molts aprenentatges de moltes persones que m'he anat creuant a les quals he d'agrair tot el que m'han aportat. Amics,familiars, companys de feina, professors,alumnes, etc...
Tots conscientment o de forma inconscient deixam part de nosaltres en les persones amb les que ens creuam.
Jo reconec en mi molts aprenentatges de moltes persones que m'he anat creuant a les quals he d'agrair tot el que m'han aportat. Amics,familiars, companys de feina, professors,alumnes, etc...
Frase de la setmana 7
Trobam allò que generam? Moltes de les coses que ens van passant són per atzar o perquè les hem provocat? El que esperam dels altres nosaltres ho donam? Aquesta frase només em genera preguntes.
"Si quieres hallar amistad, dulzura y poesía, llévalas contigo."
"Si quieres hallar amistad, dulzura y poesía, llévalas contigo."
La personalitat
La personalitat i la conducta humana són, de vegades, ben complicades. Diuen que tots tenim i per tant manifestam, aspectes positius i negatius de la nostra forma de ser.
La filosofia xinesa i per extensió la oriental parla d'aquesta dualitat representant-la a través del símbol del Yin i el Yang.Segons aquest pensament tot està compost de dues forces que són dinàmiques, s'atreuen i es repel·len constantment. Això implica pensar que tot es transforma contínuament, qualsevol idea pot ser considerada com el seu contrari si se la mira des d'un altre punt de vista.
Però passant a l'occident, m'ha cridat l'atenció un article d'opinió que vaig llegir al Diari de Mallorca escrit per en Miguel Lázaro (divendres 25 de febrer) on parlava sobre la violencia. Sobretot em van fer pensar algunes de les idees que allà va exposar i que ara he sel·leccionat per oferir-vos a vosaltres.
" Con demasiada frecuencia olvidamos que descendemos de un mono asesino... No elegimos ni la lotería genética ni el entorno en el cual nos criamos y donde realizamos el aprendizaje emocional,....
Nos programamos en nuestras familias.... La infancia es la factoria de la empatía, del amor, de la compasión, de todos los sentimientos y de muchas experiencias traumáticas... Si prevalece lo positivo, el cuidado y el cariño adquirimos seguridad, confianza y agradecimiento, si prevalece la carencia, el abandono, el maltrato, el miedo o bien un exceso de sobre nutrición infantilizante y sobreprotectora, se generan la desconfianza, la dependencia patológica, el odio y el resentimiento que se proyectaran en forma de envidia, violencia, egocentrismo y conflictos en las relaciones ..."
Em fa reflexionar sobre el camí personal ja recorregut però també sobre el que vaig fent. És evident que tots duim una motxilla d'experiències viscudes que pot pesar més o menys segons el que deixam que hi perduri a dins,però més em fa pensar en el present. Ara que sóc mare, que la meva feina em fa tractar contínuament amb vivències de nins i nines, ara penso més que mai cap on he de dirigir les meves energies, els meus esforços, com s'han de dirigir els meus actes.
La filosofia xinesa i per extensió la oriental parla d'aquesta dualitat representant-la a través del símbol del Yin i el Yang.Segons aquest pensament tot està compost de dues forces que són dinàmiques, s'atreuen i es repel·len constantment. Això implica pensar que tot es transforma contínuament, qualsevol idea pot ser considerada com el seu contrari si se la mira des d'un altre punt de vista.
Però passant a l'occident, m'ha cridat l'atenció un article d'opinió que vaig llegir al Diari de Mallorca escrit per en Miguel Lázaro (divendres 25 de febrer) on parlava sobre la violencia. Sobretot em van fer pensar algunes de les idees que allà va exposar i que ara he sel·leccionat per oferir-vos a vosaltres.
" Con demasiada frecuencia olvidamos que descendemos de un mono asesino... No elegimos ni la lotería genética ni el entorno en el cual nos criamos y donde realizamos el aprendizaje emocional,....
Nos programamos en nuestras familias.... La infancia es la factoria de la empatía, del amor, de la compasión, de todos los sentimientos y de muchas experiencias traumáticas... Si prevalece lo positivo, el cuidado y el cariño adquirimos seguridad, confianza y agradecimiento, si prevalece la carencia, el abandono, el maltrato, el miedo o bien un exceso de sobre nutrición infantilizante y sobreprotectora, se generan la desconfianza, la dependencia patológica, el odio y el resentimiento que se proyectaran en forma de envidia, violencia, egocentrismo y conflictos en las relaciones ..."
Em fa reflexionar sobre el camí personal ja recorregut però també sobre el que vaig fent. És evident que tots duim una motxilla d'experiències viscudes que pot pesar més o menys segons el que deixam que hi perduri a dins,però més em fa pensar en el present. Ara que sóc mare, que la meva feina em fa tractar contínuament amb vivències de nins i nines, ara penso més que mai cap on he de dirigir les meves energies, els meus esforços, com s'han de dirigir els meus actes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)