divendres, 4 de març del 2011

La personalitat

La personalitat i la conducta humana són, de vegades, ben complicades. Diuen que tots tenim i per tant manifestam, aspectes positius i negatius de la nostra forma de ser.
La filosofia xinesa i per extensió la oriental parla d'aquesta dualitat representant-la a través del símbol del Yin i el Yang.Segons aquest pensament tot està compost de dues forces que són dinàmiques, s'atreuen i es repel·len constantment. Això implica pensar que tot es transforma contínuament, qualsevol idea pot ser considerada com el seu contrari si se la mira des d'un altre punt de vista.
Però passant a l'occident, m'ha cridat l'atenció un article d'opinió que vaig llegir al Diari de Mallorca escrit per en Miguel Lázaro (divendres 25 de febrer) on parlava sobre la violencia. Sobretot em van fer pensar algunes de les idees que allà va exposar i que ara he sel·leccionat per oferir-vos a vosaltres.

" Con demasiada frecuencia olvidamos que descendemos de un mono asesino... No elegimos ni la lotería genética ni el entorno en el cual nos criamos y donde realizamos el aprendizaje emocional,....
Nos programamos en nuestras familias.... La infancia es la factoria de la empatía, del amor, de la compasión, de todos los sentimientos y de muchas experiencias traumáticas... Si prevalece lo positivo, el cuidado y el cariño adquirimos seguridad, confianza y agradecimiento, si prevalece la carencia, el abandono, el maltrato, el miedo o bien un exceso de sobre nutrición infantilizante y sobreprotectora, se generan la desconfianza, la dependencia patológica, el odio y el resentimiento que se proyectaran en forma de envidia, violencia, egocentrismo y conflictos en las relaciones ..."

Em fa reflexionar sobre el camí personal ja recorregut però també sobre el que vaig fent. És evident que tots duim una motxilla d'experiències viscudes que pot pesar més o menys segons el que deixam que hi perduri a dins,però més em fa pensar en el present. Ara que sóc mare, que la meva feina em fa tractar contínuament amb vivències de nins i nines, ara penso més que mai cap on he de dirigir les meves energies, els meus esforços, com s'han de dirigir els meus actes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada