El llarg viatge

Ja acaba l’any 2010 i, encara que molts mestres comptam el pas del temps en cursos i no en anys, una gran part de persones tenen l’hàbit o el costum de passar revista a l’any que acaba, fent balanç de les seves vivències.
També, de cada vegada més, hi ha la tendència d’elaborar un llistat de propòsits pel nou any que ha de començar. Tots coneixereu algú que el pròxim any està decidit a deixar de fumar, aprendre anglès, fer més esport, menjar més sà, organitzar-se millor, etc,….
No sé si sereu d’aquest grup de persones que fan tot això quan arriba la fi d’un any, sigui així o no, voldria compartir amb vosaltres aquesta cançó dels “Sopa de cabra” que explica en poques paraules quin és l’estat en què molt sovint em trobo quan arriba aquest moment.
M’és difícil vegades saber a quins propòsits concrets em vull comprometre però el que sí esper és que el viatge sigui llarg, ple de contínues recerques i de inevitables contradiccions, i que, tot i així, sigui capaç d’agrair tot el que he rebut fins ara i de seguir endavant amb el suficient coratge pel que ha de venir.

Solidaritat

Ara que arriba Nadal es solen posar en marxa campanyes diverses per contribuir a millorar l'existència de les persones que per qualsevol motiu passen un mal moment en les seves vides.
Aquí teniu una mostra d'una iniciativa que m'ha fet arribar na Laura Seguí, encaminada a ajudar a una fundació que intenta alleugerir els mals moments que passen els nins i nines quan han d'estar hospitalitzats.
Gràcies Laura! Que passem tots plegats molts moments dolços!

Un concert fantàstic

Tots sabem com la música pot actuar sobre les emocions de les persones. Esper que aquest concert "especial" produexi sobre voltros la satisfacció que m'ha produit a mi. No puc imaginar un món sense música i si és en forma de concert i amb una peça tan coneguda per a tots, i , a més, interpretada d'aquesta forma tan divertida, més que mai m'és necessari compartir-la.
Que tingueu "bones vibracions" !!

"Un mundo al revés"

Dia 3 de desembre es celebra el dia internacional de les persones amb discapacitat. Des d'aquest bloc us volem oferir unes imatges que serveixin per entendre i comprendre més fàcilment com és la vida d'aquestes persones. Posar-se en el lloc dels altres és una tasca complicada. Esperam que aquest vídeo ens ajudi a averiguar com ens sentiríem si el món fos al revés.

Pastillas contra el dolor ajeno

Aquí us faig arribar aquesta campanya de metges sense fronteres. Molt imaginativa , senzilla i fàcil de dur a terme.
Esper que us vagi bé el "tractament".

Convivència

Aquí teniu un vídeo per pensar sobre molts aspectes de la convivència. Què pensau? En quines situacions us fa pensar? Això passa en alguna ocasió entre noltros? Quins diàlegs possarieu als personatges que surten? Ens hi veim reflectits?
Molt interessant i clarificador.

Canvi de mirada

Jo diria que és convenient mirar-se a un mateix per aconseguir un grau d'autoconeixement adequat i entendre'ns a nosaltres mateixos per poder relacionar-mos millor amb els altres. Però, com en tot, no hem de perdre de vista els perills que comporta fer-ne un mal ús d'aquest interès per un mateix.
Vos deixo dues cites que he tret del llibre de Luis Rojas Marcos,L'autoestima, que són força clares pel què fa a aquest tema:

"És estrany, allà on fixo els ulls, sempre veuen les coses des del meu punt de vista". (Ashleigh Brilliant, Pensaments 1985)

"Però ja n'hi ha prou, de mi! Parlem de tu... Què en penses, de mi?". (Edward I. Koch, alcalde de Nova York, entrevista, 1987)

Crec que a més de tenir cura d'una bona autoestima també és necessari no perdre de vista el concepte d'EMPATIA.
Aquest vídeo vol ser una crida a fer l'esforç de no només veure els nostres problemes sinó també a tenir en compte els dels altres i comprendre'ls.

Qui som?

Aquí vos deixo un vídeo que m'ha semblat ben interessant per reflexionar.
Explorar sobre nosaltres mateixos i ser conscients de ser com som ens pot ajudar a seguir creixent, a canviar si és necessari, a comprendre als altres, a perdre la por i a disfrutar de la vida.

Diumenge 17 d'octubre, dia mundial contra la pobresa

Tenim motius i maneres d'aconseguir ser feliços però no ens hem d'oblidar de la realitat d'aquest món. Aquí teniu un vídeo per a la reflexió.

Insistint en la FELICITAT!

Per què em pareixen tant satisfetes aquestes persones? Quin és el secret de la seva felicitat?
S'accepten sugerències!!! Què pensau?

Bobby Mcferrin

Aquí teniu el cantant de "Don't worry, be happy". Tot un personatge i un gran artista. El que és capaç de fer amb la seva veu és increible.
Canta tot sol fent totes les veus d'una cançó alhora. Passa del greu a l'agut amb una facilitat total.
Tant li és cantar amb un quartet de corda, interpretar l'Ave Maria de Bach amb una gran orquestra, com una cançó dels Beatles, o les seves molt apreciades improvitzacions de jazz.
En fi, per a mi és magnífic i únic.

IMAGINE!!!

Està clar que la música i les bones cançons ens ajuden a aconseguir un món millor. Imaginau i agafau forces a traves d'aquest video per fer realitat el vostres somnis.

Don't worry, be happy!

Estic decidida a intentar a ser el més feliç possible i vull que tots els que seguiu aquest bloc m'acompanyeu en aquest camí. Així que no us perdeu aquest video que a més de donar molts bons consells té una música que m'encanta.
Sabeu qui canta aquesta cançó?

CARTA DE WILLIAM SHAKESPEARE

Aqui teniu una carta que dóna molt de si per pensar. Esper que us serveixi per seguir reflexionant.
Avís: és molt densa i necessitereu el vostre temps per digerir-la, però no té pèrdua.

Be happy (apren a ser feliç)

Aquí teniu un video amb unes quantes recomanacions, algunes més fàcils i altres no tant.
Cadascú pot prendre les seves decisions i al cap i a la fi val la pena esforçar-se per ser FELIÇ!!!

La realitat

Diuen que els extrems es toquen, i de fet els contraris no existirien sense el seu corresponent antònim. Sabem que el fet de nèixer implica morir algun dia, que primer passarem per la infantesa per arribar a la vellesa, entenem bé l'alegria perquè de vegades ens hem sentit trists,..
Malgrat això la realitat de cadascú és única i tothom viu a la seva manera totes aquestes contradiccions.
El que és veritat és que en aquest món divers totes les persones haurien de tenir les eines i el poder suficient de pendre les seves decisions i de poder-les dur a terme. L'escola ha de facilitar que aquestes eines arribin a tothom i que així la realitat que vivim ens agradi a tots.

Amiga lectura

Els nostres alumnes ens hauran sentit contar un munt de vegades com n'és d'important llegir. Els mestres ens esforçam per fer que descobreixin el plaer de la lectura. Al cap i a la fi la lectura ens ajuda a aprendre moltes coses , ens pot traslladar a móns inexistents, ens permet viure realitats que no són les nostres, posar-nos en el lloc d'altres persones, entendre la diversitat i afrontar-la amb una mentalitat més oberta.
Però també ens ajuda a coneixer-nos a nosaltres mateixos , a acceptar les nostres bondats i les nostres mancances, i, a partir d'aquest coneixement, avançar en el nostre desenvolupament personal.
Si a més tot això ho pots aconseguir a partir d'una lectura agradable, millor que mai.
La bellesa hauria de ser gratuita i un dret a l'abast de tothom, encara que de vegades ens creuam amb ella i ni la veim.
Per això vull compartir amb tothom aquest poema de Pablo Neruda, perquè em fa sentir bé, perquè m'ajuda a situar-me, perquè em dona forces quan les necessito, perquè esper que a vosaltres també us faci profit.
(Si clicau sobre la imatge l'ampliareu i podreu llegir-la)

Nous enllaços

Vos deix a l'espai d'enllaços dues noves adreces relacionades amb la lectura, si més no amb els contes.

Una d'elles es diu "los cuentos de hadas" i hi podreu trobar un amplíssim recull de contes molt coneguts, amb la particularitat que es poden veure en video.



L'altre vos durà a un llistat de contes relacionats amb les emocions que han fet les biblioteques públiques de Salt.
Esper que vos serveixin.

Joana

La por

La por és un sentiment que experimentam les persones quan percebem algun perill. D'ella va dependre la supervivència dels nostres avantpassats i per tant també la nostra evolució humana.El cos quan rep els senyals de preocupació o perill reacciona per protegir-se de la possible amenaça. Les reaccions poden ser diverses: fugir, quedar-se quiets, atacar,...
Ara, però, les pors que experimentam no tenen massa a veure amb la nostra supervivència i, fins i tot, poden no ser reals.
És convenient reflexionar i conèixer quines són les nostres pors, i com reaccionam quan se'ns presenten.

Be brave ( sigues valent)

Aquest vídeo crec que ens pot fer pensar sobre les idees que sovint ens formam dels altres sense esperar que ens mostrin les seves idees o la seva manera de ser. Tenim prejudicis a primer cop de vista?
També apareix un altre tema del qual no parlaré per no descobrir tota la història.

La imatge ho és tot?

Vos deixo aquest video que mostra molt clarament que la publicitat pot ser enganyosa. Les coses que ens mostren són reals? Quina importància es dona a la bona imatge en el món actual? Cal cercar la perfecció fins el punt de deixar de ser nosaltres mateixos?
Quines altres preguntes o reflexions us provoca aquest video. Va, enviau els vostres comentaris!

30 de gener, dia de la PAU i la NO VIOLÈNCIA

Hi ha molts dies a l'any que es reserven per celebracions diverses. Cadascú pot donar la importància que vulgui a cada celebració , però crec que n'hi ha una especialment necessària avui en dia com és el dia de la Pau i la no violència.
Tots sabem com està el món i continuament ens arriben notícies d'arreu que ens podrien fer pensar que tot està perdut.
Per això és important que ni que sigui per un dia, ens aturem a reflexionar i poguem compartir el nostre desig d'un món millor. Ens agradaria poder comunicar que´UN ALTRE M'ON ÉS POSSIBLE i que el podem fer entre tots.

La feina ben feta

Ara un spot que a molts vos agradarà! Una marca catalana fa un homenatge al FC BARCELONA!
El lema de la campanya és: la feina ben feta

Un equip de futbol va ser el centre del món... i quin és el secret? Es preguntava tothom..
El futbol més bonic? La velocitat? El control? Anar sempre a l'atac? Buscar sempre el gol? És el joc en equip? No serà la humilitat? Sense protagonistes ni cap divinitat...
Un equip de futbol va er el centre del món... I quin és el secret? Es preguntava tothom... La feina ben feta. Qui no recorda? Una cosa molt nostra en els moments de més glòria.
"Estimar el teu ofici, vigilar cada detall..." va cantar en un poema Joan Maragall.
"Tot està per fer, podem aixecar el vol, tot és possible" escrivia Martí i Pol.
Salvador Dalí, Pau Casals, Antoni Gaudí.... des d'aquí universals...
La Roscalleda amb la cullera, la ploma amb Monzó, tu amb el teu martell, jo amb el meu ordinador. Metges, periodistes, mecànics, pintors, fusters, lampistes, músics i escriptors.
Un equip de futbol va ser el centre del món. I quin és el secret? Es preguntava tothom...
La passió, la dedicació, l'atreviment, la curiositat i estimar la feina és la nostra creativitat.
Són les ganes, treballar fort... desperta company! és millor que la sort! No ens hem de reinventar, hem de seguir sent qui som. Fer les coses com sempre, que nos ens venci la son.
Un equip de futbol va ser el centre del món... i quin és el secret? Es preguntava tothom... Si fem les coses com nosaltres sabem, hi ha res impossible? Què no ho aconseguirem?
I el que facin els altres tant se val. La feina ben feta ni té fronteres... ni té rival...



Què vos ha semblat?
Hi estau d'acord?

Creativitat i educació

Avui a la classe de 5è a l'hora de llengua castellana se'ls ha proposat que creassin un diàleg entre dos personatges, com si fos una breu obra de teatre. S'havien d'organitzar per pensar quins serien els personatges i quin seria el tema. Ha estat curiós que quasi totes les parelles han proposat personatges fantàstics i els temes o històries que havien de desenvolupar també.
Aquest fet m'ha fet pensar amb el vídeo que seguidament vos penjo, com a reflexió de si a les escoles tenim en compte el treball de la creativitat amb l'alumnat.
El títol de la conferència és " Les escoles maten la creativitat". El pedagog Sir Ken Davidson, parla de com els sistemes educatius maten la creativitat dels nins i nines.