Estava llegint el llibre de Luis Rojas Marcos, La força de l'optimisme, quan un fragment m'ha fet pensar amb aquesta pel·lícula tan magnífica.
El psiquiatre explica alguns experiments fets per diversos científics que venien a demostrar com la desesperança es pot aprendre. Tant amb animals com amb persones, segons el que se'ls fa creure, es poden fer desenvolupar conductes i reaccions molt diferents. Pel que fa a això en Luis Rojas diu ..."està comprovat que les persones que consideren que tenen el control encara que això sigui fantasia, s'enfronten més positivament als problemes .... el sentiment persistent d'indefensió en situacions d'adversitat soscava l'esperança, entenebreix la perspectiva de la vida i afecta l'optimisme de les persones."
I crec que ha estat la paraula fantasia la clau que m'ha fet pensar amb aquesta pel·lícula perquè són la fantasia i la màgia les que la converteixen en un cant a l'esperança i a la superació d'uns fets del tot dramàtics.
No he llegit el llibre però sí vaig veure la pel·licula quan es va estrenar, dolorosa, sensible i entranyable.
ResponEliminaA mi m'agradaria aprendre l'esperança, tornar a tenir ganes de viure, saber fer ben fet el que he de fer, tenir il·lusió pel que faig... Tantes coses!!!!