"Qui dia passa, any empeny", diuen a Mallorca, i aquí estam de nou altra vegada recordant la necessitat de reflexionar sobre tot allò que ens rodeja, el nostre medi ambient que ens dóna la vida i que nosaltres , amb la nostra inconsciència de no pensar més enllà del ara i aquí, com si el futur no depengués del present, tant maltractam.
Tot el que pugui dir, no serà nou, ja ho haureu sentit o vist a notícies i reportatges, i tal volta és perquè els discursos se'ns fan rutinaris que ens hi acostumam i deixam de considerar-los importants.
Però avui us deixo un vídeo que m'han fet arribar, i encara que és de fa anys, no ha perdut ni una mica de sentit pel temps en què ens trobam. És especialment interessant perquè aquesta vegada el discurs no prové de boca de grans entesos o científics o personatges il·lustres de qualque lloc del món, sinó que és la veu de la infantesa que posa a lloc als grans mandataris que se suposa que estan per protegir i millorar les condicions de vida de la nostra civilització.
Impressionant el discurs d'aquest grup d'infants.
ResponElimina