Ahir va ser dia d'abraçades, el retrobament d'una vella amiga em va regalar motiu suficient per gaudir d'una d'aquelles abraçades que et col·loquen tota l'esquena i et deixen com a nova; en arribar a casa el fill estimat que surt a rebre't amb els braços oberts i com que ha tornat tan alt al apropar-se els cossos l'orella va a parar directament al seu cor i el sents bategar jove i fort, deixant-te impregnar d'orgull i satisfacció. Al vespre, quan arriba la filla, és dia d'abraçades perquè amb les besades no ens basta. Perquè posats a triar -diu ella- m'estim més una abraçada que una besada. Una abraçada em dóna la sensació de protecció, de seguretat, que necessito i també em transmet un sentiment d'estimació que arriba a una major profunditat.
Fa un temps vaig penjar un parell de vídeos sobre les abraçades i les seves conseqüències sobre les persones que les practiquen. Ara n'he trobat un altre que explica molt clarament aquestes sensacions que es produeixen pel fet d'abraçar-nos. Esper que us serveixen i us animin a practicar o, si més no, a reflexionar.
Posa a la teva vida almenys una abraçada cada dia!
Estic completament d'acord en "les abraçades", és una de les coses meravelloses que podem oferir i que ens poden oferir; com m'agrada donar-les si sé que són ben rebudes.
ResponElimina