Petita mort

Pareix mentida, però, com cada any, ja ha arribat la primavera i com aquell qui no diu res, estam a punt de celebrar Sant Jordi!
No sé si és aquest temps tan variable, que tant prest fa sol com plou, que tant prest fa calor com torna fer una fretada..., així navego entre la il·lusió i la desil·lusió, entre l'alegria i la tristesa, entre les ganes de canvi i l'enyor.
Per altra banda així és que digereixo igual de bé un plat de poesia primaveral acompanyat d'una bona ració de música enaltidora dels sentits, que un postre carregat de versos elegíacs farcit de xocolata que quan te'l menges saps que més prest o més tard et faran sentir malament...
Però és que del que es tracta és precisament d'això, de sentir...perquè recordar els que ja no hi són em fa sentir trista però valoro més la vida, perquè quan penso en les oportunitats perdudes em fa pensar en tot el que encara ha de venir, si vull que vengui,...
Època de contrasts, de mesurar forces , de trobar equilibris que ens semblen de vegades impossibles.
La primavera on tot reneix tanmateix també em fa pensar amb la mort.. com una petita mort necessària per a tornar a començar.